La major part de les persones rescatades al Mediterrani, com els que han arribat a Espanya aquest cap de setmana amb l'Aquarius, havien sortit de Líbia. Molts coincideixen que Líbia ha estat, en paraules textuals, 'l'infern', el pitjor tram de tot el viatge fins a Europa. Però en general sentim a parlar molt poc del que passa en aquest país de l'altra costa del Mediterrani.

Europa calla perquè no li interessa llançar dards contra un país que, com Turquia, li fa de dic de contenció. Líbia, a més, tampoc té un govern estable a qui reclamar responsabilitats. Des de la caiguda de Muamar Al Gadafi, diferents clans continuen immersos en una lluita acarnissada pel poder, i aprofitant aquest buit, s'hi han instal·lat les màfies i Estat Islàmic. Tant uns com els altres han fet negoci traficant amb persones com el Jamal, el Camara Yaya i la Shihan.

El Jamal és un jove nigerí de 24 anys, que estava literalment tapiat en un campament del centre de Trípoli. Les màfies el tenien amagat amb desenes de persones més en habitacions de metre i mig, completament a les fosques, sense aigua ni menjar, esperant per traslladar-los a la platja d'Al-Garabouli, un dels tres punts de sortida de pasteres a Líbia. El va detenir la policia en una operació nocturna, el van pujar a un autocar-presó i el van deportar. Abans de marxar em va confessar que estava mort de por, que decebria els pares si tornava amb les mans buides.

El Camara Yaya és un altre noi malià de 19 anys que acabava de tornar a Trípoli. Els guardacostes libis l'havien rescatat a pocs metres de la costa. M'explicava que al seu país no hi ha feina, que és el gran de nou germans i que amb la mort del pare es va convertir en cap de família i responsable d'alimentar totes les boques. L'estaven a punt de traslladar a un centre de detenció i temia que el matessin. Són espais superpoblats, en condicions insalubres, on sovint agafen malalties i són maltractats.

La Shihan és una noia eritrea de 26 anys, que va acabar en mans d'Estat Islàmic mentre creuava Líbia amb un grup d'immigrants. Com que eren cristians, als nois els van assassinar i a les noies les van convertir en esclaves sexuals. A ella la van casar a la força primer amb un combatent sudanès i després amb un tunisià, que la va deixar embarassada. Estava tancada en una presó de Misrata amb la resta de dones que les forces líbies havien trobat en posicions d'Estat Islàmic a Sirte. Em va dir que no volia aquell fill, que volia avortar.

Els somnis de tots tres es van truncar a Líbia i només volien tornar a casa, encara que fos amb el fracàs escrit al front. Europa no pot posar fi amb les màfies, establir rutes segures i acollir tothom. Però sí que pot ajudar els països d'origen, perquè els joves tinguin oportunitats i no hagin de marxar. I pot ajudar Líbia, que li fa la feina bruta, que va deixar de combatre les màfies per lluitar contra Estat Islàmic, i on la inseguretat és tan gran que ara ja són també els mateixos libis els que pugen a les pasteres per intentar arribar a Europa.