El tsunami reaccionari i populista

“Segueixo la màxima d’Aristòtil que diu que l’única veritat és la realitat”, i la realitat és que amb un Congrés fragmentat i una onada reaccionària a tot el món, el retall de drets i l’auge del discurs d’odi han vingut per quedar-s’hi.
 
Fa dues setmanes que, en contraposició a les campanyes electorals, només se sent parlar d’immigració. El Partit Socialista va aprovar un paràgraf que avalaria el traspàs de les polítiques d’integració a Catalunya. Però Turull ho va vendre pels que s’apropen a Aliança Catalana: “si s’expulsa o no a immigrants s’ha de poder decidir des de Catalunya”, tot i que sap perfectament que la tendència de desenvolupament de polítiques migratòries tendeix a ser europeïtzada, i no a l’inrevés; a l’hora que assumptes d’interior són competència estatal, que amb la composició del Congrés, no se cediran.
 
Junts ha decidit no crear el marc de campanya, sinó cedir-li el lideratge mediàtic a Silvia Orriols, que des d’un Ajuntament que governa a 10,913 persones i que és la capital de comarca de Catalunya amb menys delictes, agafa velocitat per escoltar-se fins a Madrid.
 
Hi ha dues formes de frenar l’auge de l’extrema dreta: comprar-li el marc discursiu i, per tant, convidar-la al tauler de joc; o treballar amb els partits demòcrates per traçar un cordó sanitari i seguir treballant pel que és necessari. I és que no podem pagar les pensions sense la cotització de les persones immigrades, però es ven a les persones immigrades en un pacte per revalorar les pensions. En comptes de treballar per assegurar que tota la gent immigrant que viu a Espanya és regular, i que part dels rendiments del seu treball van destinats a les arques públiques (que no passa quan els ofega la irregularitat), s’injecta adrenalina al monstre del feixisme, perquè la discriminació es reforci i tornem a tenir esclaus.
 
Barcelona ha tirat per l’altra carril aprovant un cordó sanitari, iniciativa de Barcelona en Comú, que no permetrà que Vox compti amb presidències de comissions o districtes, evitar subscriure iniciatives amb partits d’extrema dreta, no convocar-los a les reunions de treball, i canviar les regles per les declaracions institucionals. I, alhora, es comprometen a no normalitzar ni legitimar l’acció política d’aquestes formacions i a participar activament en commemoracions institucionals contra la discriminació.
 
Aquesta moció ens aclareix quelcom que ja sabíem: l’extrema dreta puja perquè els partits democratacristians s’espanten i comencen a comprar el relat, i els mitjans de comunicació se’n fan ressò. Si no es donés veu a discursos que atempten contra la llibertat i la dignitat de persones, aquest relat no s’expandiria com ho està fent. Però com qui vol netejar una taca i l’escampa, estem destinats a seguir fomentant el creixement del feixisme, com ja vam viure fa un segle.
 
Segons el baròmetre d’estudis d’opinió, només l’11,7% de la població percep la immigració com un problema. I si la percep com un problema, és perquè el marc discursiu que s’escolta un cop i un altre repeteix que ho és. Si a la gent li preocupa la immigració, fomentem debats televisius, aportem dades, ESCOLTEM als immigrants, i teixim les polítiques de cohesió social oportunes, però deixem de donar veu a qui només l’aconsegueix escandalitzant-nos.
 
Recordo que rere el gran tsunami a l’oceà índic el 2004, molts parlaven que abans de l’embranzida, els animals van canviar de comportament, i que molts van pujar cap a les muntanyes. Tot i que no hi ha evidència científica de què ho puguin predir, m’ho quedaria com al·legoria i us demanaria que, si percebem que una onada de populismes reaccionaris està a punt d’ofegar-nos, marxem i ens ho mirem des d’amunt.