La setmana passada dues notícies ocupaven titulars: les eleccions estatals i l’onada de calor. El passat mes de juny va ser el més calorós del planeta des que es tenen registres (fa 174 anys). A més, el dimarts passat es van superar els 40°C a molts municipis de l’Estat mentre que Figueres va registrar temperatures rècord de 45°C. De fet, la climatòloga Jennifer Ann Francis apuntava al fet que al juliol havíem viscut probablement els 11 dies més càlids dels últims 100.000 anys. El canvi climàtic sumat al fenomen d’El Niño ens exposa a escenaris extrems i desconeguts pels quals no estem preparades, tot i les advertències continuades dels experts i expertes. El diumenge es van celebrar les eleccions entre queixes per la calor als col·legis electorals, però els resultats no deixen clar quina serà la importància que donarà el futur govern de l’estat espanyol a l’emergència climàtica.
L’emergència climàtica i les seves conseqüències (escalfament global, fenòmens meteorològics extrems com inundacions i incendis, qualitat de l’aire, etc.) estan directament relacionades amb l’activitat humana i el nostre model de producció i consum. Les temperatures que s’han registrat els últims dos mesos no són fruit d’una onada de calor més, sinó dels efectes acumulats del nostre model econòmic sobre el planeta. Segons l’informe de la IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) l’activitat humana ha augmentat la temperatura mitjana anual de tot el planeta en 1,15°C en comparació amb la segona meitat del segle XIX. A més, el ritme d'escalfament atmosfèric a la regió mediterrània des de la dècada de 1980 ha superat la mitjana global. Aquest augment de les temperatures posa en risc el clima espanyol, ja que segons un informe de la Universitat d'Exeter i Greenpeace, l’increment per damunt dels 2°C augmentaria en 150-200% la probabilitat de sequera extrema. I com ja hem vist aquest estiu, la sequera té efectes negatius sobre l’economia i la vida de les persones. Els pròxims anys són claus per donar resposta als efectes del canvi climàtic i lluitar contra l’emergència climàtica.
Després dels resultats de diumenge sembla que els partits que vulguin governar hauran de negociar i arribar a pactes, però serà l’emergència climàtica un dels punts a negociar? Si ens centrem en els programes electorals que es van presentar durant la campanya, observarem força diferències en les propostes. SUMAR va presentar el programa més ambiciós, situant el medi ambient en el centre de les seves polítiques econòmiques. El que proposava aquest partit polític està alineat amb el que reclamen els científics i científiques. Reconeix el rol de l’activitat humana en el canvi climàtic i proposa un model econòmic centrat en el benestar i les cures i enfocat a la transició ecològica. Algunes mesures concretes són la prohibició dels vols interns que es puguin substituir per viatges en tren (seguint l’exemple francès), la moratòria del regadiu intensiu per donar resposta a la crisi de l’aigua que estem patint o un impost als beneficis extraordinaris de la indústria fòssil.
Els seus actuals socis de govern, PSOE, aposten per la continuïtat de la seva acció climàtica i una transició verda. Presenten una postura molt propera al green growth, política que ja vam explicar en aquest article, i mantenen el seu compromís amb l’energia verda i el tancament de centrals nuclears. El programa del PSOE se centra sobretot en la mitigació del canvi climàtic i defensa la inversió pública com a mesura per a incentivar l’economia solidària. Proposa un impost verd però sense concretar com es configuraria. Un pacte entre aquests dos partits podria resultar en mesures més agosarades que les que planteja PSOE, sobretot per pressió per part de la UE i l’Acord de París, signat per Espanya i que vincula l’Estat a prendre acció per evitar l’augment de les temperatures mitjanes globals més de 1,5°C el 2030.
Per l’altra banda, el PP ignora el medi ambient en les seves propostes econòmiques i defensa una transició energètica centrada en biocombustibles i centrals nuclears. Encara que reconeixen la necessitat de protegir la biodiversitat, no proposen cap mesura concreta i no qüestionen els models agraris que agreugen el fenomen de la sequera. Finalment, VOX ignora la comunitat científica internacional i nega l’emergència climàtica. Han proposat abandonar l’Acord de París, derogar la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica i l’incompliment de la normativa europea. Un govern del PP amb VOX com aliat podria posar en perill les polítiques de transició ecològica de l’últim govern i dificultar els acords a nivell europeu de resposta a l’emergència climàtica.
Amb les polítiques actuals i mantenint el ritme de reducció d’emissions, es preveu que la temperatura mitjana del planeta augmenti en més de 4°C a finals de segle. Els científics i científiques avisen que els efectes seran inclús més perjudicials per Espanya, on les temperatures augmentaran un 50% més del que ho facin les mitjanes globals. Els pròxims anys són claus per combatre aquests efectes adversos i mitigar els que ja estem patint. NO hi ha temps a perdre. En les pròximes setmanes PP i PSOE es llançaran a buscar aliats i crear pactes per governar, però està clar que necessitem un govern amb aliats per qui l’emergència climàtica estigui al centre de les polítiques econòmiques.
Agraïments a totes les dones de l’Espai08
L’emergència climàtica i les seves conseqüències (escalfament global, fenòmens meteorològics extrems com inundacions i incendis, qualitat de l’aire, etc.) estan directament relacionades amb l’activitat humana i el nostre model de producció i consum. Les temperatures que s’han registrat els últims dos mesos no són fruit d’una onada de calor més, sinó dels efectes acumulats del nostre model econòmic sobre el planeta. Segons l’informe de la IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) l’activitat humana ha augmentat la temperatura mitjana anual de tot el planeta en 1,15°C en comparació amb la segona meitat del segle XIX. A més, el ritme d'escalfament atmosfèric a la regió mediterrània des de la dècada de 1980 ha superat la mitjana global. Aquest augment de les temperatures posa en risc el clima espanyol, ja que segons un informe de la Universitat d'Exeter i Greenpeace, l’increment per damunt dels 2°C augmentaria en 150-200% la probabilitat de sequera extrema. I com ja hem vist aquest estiu, la sequera té efectes negatius sobre l’economia i la vida de les persones. Els pròxims anys són claus per donar resposta als efectes del canvi climàtic i lluitar contra l’emergència climàtica.
Després dels resultats de diumenge sembla que els partits que vulguin governar hauran de negociar i arribar a pactes, però serà l’emergència climàtica un dels punts a negociar? Si ens centrem en els programes electorals que es van presentar durant la campanya, observarem força diferències en les propostes. SUMAR va presentar el programa més ambiciós, situant el medi ambient en el centre de les seves polítiques econòmiques. El que proposava aquest partit polític està alineat amb el que reclamen els científics i científiques. Reconeix el rol de l’activitat humana en el canvi climàtic i proposa un model econòmic centrat en el benestar i les cures i enfocat a la transició ecològica. Algunes mesures concretes són la prohibició dels vols interns que es puguin substituir per viatges en tren (seguint l’exemple francès), la moratòria del regadiu intensiu per donar resposta a la crisi de l’aigua que estem patint o un impost als beneficis extraordinaris de la indústria fòssil.
Els seus actuals socis de govern, PSOE, aposten per la continuïtat de la seva acció climàtica i una transició verda. Presenten una postura molt propera al green growth, política que ja vam explicar en aquest article, i mantenen el seu compromís amb l’energia verda i el tancament de centrals nuclears. El programa del PSOE se centra sobretot en la mitigació del canvi climàtic i defensa la inversió pública com a mesura per a incentivar l’economia solidària. Proposa un impost verd però sense concretar com es configuraria. Un pacte entre aquests dos partits podria resultar en mesures més agosarades que les que planteja PSOE, sobretot per pressió per part de la UE i l’Acord de París, signat per Espanya i que vincula l’Estat a prendre acció per evitar l’augment de les temperatures mitjanes globals més de 1,5°C el 2030.
Per l’altra banda, el PP ignora el medi ambient en les seves propostes econòmiques i defensa una transició energètica centrada en biocombustibles i centrals nuclears. Encara que reconeixen la necessitat de protegir la biodiversitat, no proposen cap mesura concreta i no qüestionen els models agraris que agreugen el fenomen de la sequera. Finalment, VOX ignora la comunitat científica internacional i nega l’emergència climàtica. Han proposat abandonar l’Acord de París, derogar la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica i l’incompliment de la normativa europea. Un govern del PP amb VOX com aliat podria posar en perill les polítiques de transició ecològica de l’últim govern i dificultar els acords a nivell europeu de resposta a l’emergència climàtica.
Amb les polítiques actuals i mantenint el ritme de reducció d’emissions, es preveu que la temperatura mitjana del planeta augmenti en més de 4°C a finals de segle. Els científics i científiques avisen que els efectes seran inclús més perjudicials per Espanya, on les temperatures augmentaran un 50% més del que ho facin les mitjanes globals. Els pròxims anys són claus per combatre aquests efectes adversos i mitigar els que ja estem patint. NO hi ha temps a perdre. En les pròximes setmanes PP i PSOE es llançaran a buscar aliats i crear pactes per governar, però està clar que necessitem un govern amb aliats per qui l’emergència climàtica estigui al centre de les polítiques econòmiques.
Agraïments a totes les dones de l’Espai08