“Hi ha dues maneres de ser enganyats: creure el que no és veritat i negar-se a acceptar el que sí que és veritat”.
Soren Kierkegaard

Es fa ja molt i molt cansat tornar a repetir-ho: Espanya i una bona part dels catalans no acceptaran mai la independència unilateral de Catalunya. Fer- creure el contrari és enganyar i viure de la mentida. Es podran invocar els drets humans, Gandhi, Martin Luther King, Rosa Parks, el Dalai Lama, Lao Tse o la Moreneta, però les coses són com són i no com voldríem que fossin.

Si es vol que Espanya (el govern espanyol) s’assegui a negociar l’autodeterminació, només hi ha dos camins: una majoria molt més enllà del 65% en el Parlament o la via de la insurrecció/conflicte civil.

Quan es parla irresponsablement de la via eslovena es menteix, que és el que fa qualsevol activista fanatitzat. Res es pot analitzar sense el seu context. Res. La via eslovena sense el seu context històric és això: res. Per exemple, Eslovènia tenia padrins.

Pregunteu-ho als fanàtics a veure si saben quins eren. I sí, dic “fanàtics”, perquè se n’ha de ser molt, de fanàtic, per parlar de l’ex-Iugoslàvia. I a partir d’aquí, el que vulgueu i més. Però jo ja no tinc cap esperança que cap argumentació, encara que sigui benintencionada, faci recuperar el senderi. Cap. El fanatisme encega, anul·la, no deixa pensar, reflexionar, et posseeix.  

L’enyorat Josep Fontana deia: “No hi ha independència sense sang”. Doncs, això. És més que obvi que 2 milions de persones poden paralitzar Catalunya. De fet, només 200 van ser capaces de tallar durant 15 hores una via de comunicació tan important com l’AP-7 aquest dissabte. I ho van fer davant la passivitat dels Mossos que, evidentment, van rebre l’ordre política de no intervenir.

Uns Mossos que senten com se’ls diu “forces d’ocupació” i que són criticats pel president i pel conseller. Els mateixos Mossos del 17-A i de l’1-O, els herois; avui, traïdors, botiflers, “escòria espanyolista”. Vergonya, de veritat. Una vergonya. La mateixa vergonya que fa veure com, també avui, el conseller Buch demana disculpes als Mossos per haver-los desautoritzat i amenaçat amb purgues. Com quedem, quina policia tenim aquí?

Els Mossos són policies professionals, molt més professionals que els polítics que els comanden. Tenen els seus protocols. I analitzen totes les seves actuacions. Si s’excedeixen quan reprimeixen algunes manifestacions, cosa que pot passar, s’apliquen els protocols. Ells són els primers interessats a ser considerats policies professionals i no “Tonton Macoutes” o, si voleu, esbirros, com els que van amb moto perseguint i matant manifestants pels carrers de Veneçuela.

Quan s’apel·la a Eslovènia, s’està dient que la via és la de la insurrecció. I la insurrecció civil se sap quan comença, però no se sap ni quan ni com acaba, sobretot, en un país com el nostre partit en dues meitats.

Per això és d’irresponsables atiar el foc i desautoritzar la policia. En aquests moments i després dels últims esdeveniments i declaracions, molt haurien de canviar les coses per considerar que continua el diàleg amb el govern espanyol. Aquest diàleg, em temo, ja és història.

Catalunya només té una via: Escòcia. No n’hi cap altra. I, per fer-la possible, cal tornar a la política i tenir un govern que governi. Que això serà llarg? Doncs, sí. ERC i una part del PDeCAT ja ho han entès. Waterloo i el president-activista, no. Tenen unes altres prioritats.