Vaig llegir que a Sud-àfrica existeix un cactus que floreix un cop cada cent anys. Al bosc, les femelles de cabirol prenyades poden retardar el desenvolupament de l’òvul dos o tres mesos. Tot fa el seu curs i com diu l’home més vell de la Guilleria, tothom hauria de saber que un mascle pot prenyar moltes femelles però que totes les femelles juntes no poden prenyar un mascle. Quines coses.

Aquests dies tot viu molt mogut perquè ha començat la disputa electoral. Diuen que podem votar perquè vivim en un país democràtic. El que és cert és que tots juguen brut per guanyar i roben a la democràcia la poca dignitat que li queda. Tots són salvadors i redemptors.

La casta de buròcrates i monàrquics exfranquistes es confon amb la casta de buròcrates disfressats d’obrers que defensen el bipartidisme i que diuen que són la garantia de progrés, i no els cau la cara de vergonya.

A Catalunya es presenten més llistes que ciutadans, llistes de tots colors que prometen fins i tot el que no existeix.

La corrupció i les retallades -que són acusacions falses en uns debats televisius vomitius-, al servei dels inquisidors. Torna a aparèixer el leninisme, de bracet amb una monja, i tots en el vaixell naufragat del marxisme dogmàtic.

També treuen el cap, satisfets com si els hagués tocat la loteria, els franquistes de menys de quaranta anys. Esperpèntic. D’altres es presenten simplement per perdre el temps.

Som a l’any 2015, aquests dies es commemora el 70è aniversari d’un dels crims més terribles de la Humanitat. Les tropes russes i els aliats van conèixer l’horror dels camps d’extermini nazis. Sento una tristesa infinita. Els partits juguen a la democràcia devaluada i un partit encara té un candidat que vol netejar Badalona: “limpiando Badalona”. Un acte criminal. Cap fiscal, cap jutge. Tothom calla. I continuen venent fum.
No arribarà mai el moment de tots? El moment de la dignitat.