Guerres, deute i llibertats

16 de setembre de 2011
Bin Laden és al fons del mar. Abans però, va guanyar més d’una guerra. Malauradament!

Més deute. Els Estats Units van ajudar i molt a la implosió de la URSS forçant els dirigents comunistes a la carrera d’armament. Bin Laden ha sagnat Occident amb una seguit de guerres que ja han costat entre 3,5 i 5 bilions de dòlars. Tant li fa. Us imagineu disposar de 3,5 bilions de dòlars per fer front a la crisi? Demagògia? Quins beneficis han proporcionat a la població les guerres contra el terror? O, qui paga tropes, alimentació i armaments? No penseu que si hem de retallar podríem començar per escapçar la mort? I, no serà que les guerres proporcionen grans beneficis a dirigents i accionistes de la indústria de la dalla? Des de l’11-S ençà, les guerres s’han privatitzat i a les tradicionals empreses d’armament, si han afegit les mal dites companyies de serveis, –mercenàries- com Hulliburton, Blackwater-XE, Paravant, MPRI, o DynCorp, que s’han fet d’or. I tot plegat finançat amb targeta de crèdit que s’ha de saldar. Compromisos que usurpen la llibertat de decidir en què gastar els impostos.

Menys llibertats. Als Estats Units la Llei patriòtica –referendada per Obama el maig proppassat- ha servit per restringir els drets dels ciutadans. I ha aparegut i pot guanyar les eleccions, el Tea Party, un moviment que en paraules de Moisés Naim, nega Darwin, persegueix Keynes, repudia tot aquell que combat l’ús generalitzat d’armes de foc i defensa que l’únic sistema per evitar l’embaràs de les adolescents, és l’abstinència.

A Europa els drets dels immigrants s’han anat reduint i l’odi contra els musulmans ha crescut. En el món musulmà ha passat el mateix però a l’inrevés. I les revoltes àrabs no signifiquen que la imatge occidental hagi millorat. Si volem però, una dosi superior de realisme pessimista, podem fixar-nos en els resultats electorals obtinguts per feixistes i neonazis, el gir a la dreta dels partits, la matança de Noruega, la crisi de convivència a les societats democràtiques, o els mitjans de comunicació cavernosos que estan proliferant a Espanya... Per cert, quan parlem de la pèrdua de llibertat hem de incloure-hi el pensament únic econòmic, una veritat absoluta i com a tal una eina –eficaç- per a retallar la capacitat crítica dels humans.

Al-Qaida i els talibans. “La base” ha perdut la seva batalla a l’islam. La revolució àrab demostra que els musulmans li han girat l’esquena. I els talibans, que van perdre el control de l’Afganistan per causa de l'11-S, negocien la tornada al poder tot refusant al-Qaida i acceptant de compartir-lo amb Karzai, titella de Washington. Contràriament, Occident es veu incapaç de guanyar i prioritza la retirada de les tropes –la pau, diuen- a la conquesta de les llibertats que van justificar la guerra. Aleshores, per què s’ha fet la guerra i han mort fins a mig milió de persones, per què hem pagat tants diners, per què ens hem hipotecat com a civilització?  I, què pensaran les dones afganeses des dins del burca estant?