Un destacat dirigent socialista donava per fet fa uns dies que la pressió sobre Pedro Sánchez, el govern espanyol i el PSOE pujaria de nivell abans de les vacances i que les crides per forçar la dimissió del president del govern espanyol augmentarien decibels. Casualitat o no -més aviat no-, aquesta setmana ha fet un pas més la causa que investiga Begoña Gómez, parella de Sánchez, i el jutge Juan Carlos Peinado ha demanat al Tribunal Suprem que imputi Félix Bolaños. Després dels informes sobre Santos Cerdán, que han provocat una crisi de conseqüències encara desconegudes per al PSOE, la justícia reactiva el front de la Moncloa per fer caure un dels pesos pesants de l'executiu.
Els socialistes se senten víctimes d'una ofensiva per terra, mar i aire, i en part és així. L'independentisme sap bé què passa quan transites camins que no agraden els grans poders de l'Estat, com ara la judicatura, o la dreta política i mediàtica. Amb Catalunya pràcticament pacificada -amb l'excepció dels recels que encara genera la monarquia-, Sánchez és al punt de mira des de fa temps per les polítiques per desactivar el procés, que van començar amb els indults, la reforma del codi penal, i més recentment l'amnistia, que aquesta setmana avalarà el Tribunal Constitucional. Això no vol dir, però, que tots els draps bruts que surten entorn del president espanyol siguin efectivament lawfare.
En aquest sentit, convé diferenciar el cas que implica Cerdán, amb el suposat cobrament de comissions per adjudicacions d'obra pública, i el que pot servir per imputar Bolaños. Les irregularitats de la parella del president espanyol únicament se sustenten per la insistència d'organitzacions ultres que alimenten la causa i gràcies al voluntariós jutge Peinado, a qui les ganes d'imputar la mà dreta de Sánchez a la Moncloa li han jugat alguna mala passada en la darrera interlocutòria. L'escrit remès al Suprem dona per morta Begoña Gómez i es refereix a Bolaños com a investigat, malgrat que encara no ho està i la decisió final serà de l'alt tribunal espanyol, perquè el ministre de la Presidència i Justícia és aforat.
Justificar la imputació per malversació i fals testimoni sembla difícil, però no es pot subestimar el Suprem. Si els jutges fan el pas, serà un nou cop a Sánchez, perquè Bolaños és un dels homes forts de l'executiu. Si Cerdán era el negociador amb Junts, el ministre de la Presidència i de Justícia és l'interlocutor amb ERC. Darrerament, s'ha enemistat amb jutges i fiscals, per les reformes que impulsa el seu ministeri per facilitar l'accés a la carrera judicial. Els mateixos jutges que han convocat una vaga la setmana que ve -alguns dels quals, del Suprem- hauran de decidir ara si imputen el ministre per la contractació de la secretària de Gómez.
El gran dubte és si el Suprem voldrà donar continuïtat a una investigació si més no controvertida i avalar la feina feta pel jutge Peinado, o bé li pararà els peus. Els precedents fan pensar que es decantarà per la primera opció, cosa que agreujarà la crisi institucional a l'Estat i incrementarà la pressió sobre Sánchez. Amb una diferència: si en el cas Cerdán el president va optar per fulminar el seu home de confiança quan va llegir l'informe de l'UCO, una possible imputació de Bolaños pot servir per reforçar el relat de la persecució contra el govern espanyol i enfortir la trinxera que ha cavat el president per resistir uns mesos més -ell diu fins al 2027- a la Moncloa.