Fa tot just unes setmanes, la Conselleria d'Educació valenciana va remetre una carta a les escoles d'idiomes del territori per comunicar-los les retallades, setze llengües que se n'aniran al carall, good bye, a revoir, adeu molt bones. No és que se suprimeixin les classes, valga'm Déu, sinó que les aules es queden als ossos. El basc, per exemple, perd deu dels catorze grups i el seu ensenyament queda restringit a la modalitat virtual. El pretext perfecte perquè l'alumnat es resigni a no entaular amistats i acabi llançant la tovallola.
[Lee aquí el artículo en castellano de Jonathan Martínez]
Les persones afectades han hagut de justificar les seves raons, per què aprendre euskera, aquest idioma del dimoni, aquest embarbussament amb potes, aquesta musiqueta de poble i aquelarre. Hi ha qui es matricula per curiositat i set de coneixement. Altres ho estudien per simpatia o per avorriment, al capdavall, la jubilació obre les portes a aficions inesperades. Tothom es cuida de no barrejar la sapiència amb el politiqueig, però avui dia, en aquest segle i en aquestes circumstàncies, estudiar èuscar és en essència un acte polític.
En aquestes, un digital de la bulosfera difon un vídeo didàctic en què explica per què els simpatitzants d'EH Bildu celebren les seves alegries al crit de jo ta ke. Com tothom sap, és una expressió euskèrica d'exaltació terrorista, una celebració de la criminalitat i la sang. Així ens ho assegura la paia que apareix a la pantalla, potser una acadèmica numerària d'Euskaltzaindia. Fins aleshores tots creiem que era una mera expressió d'ànim. “Sense descans”, tradueix el diccionari de Labayru. Però què en sabran els diccionaris.
Llegeixo que el digital en qüestió se l'emporta cru en publicitat institucional i altres arranjaments gràcies als caritatius governs autonòmics del PP. Pedagogia circular: deixem d'ensenyar èuscar i comencem a desensenyar-ho. L'operació tindria una mica de còmic si la policia espanyola o la Comissió Estatal contra la Violència no haguessin referit mai l'expressió jo ta ke com un indici delictiu. D'aquí se'n desprèn que estudiar la llengua basca sigui no només un acte polític sinó un exercici d'autodefensa. Diuen que no cal polititzar el basc aquells que han polititzat fins a la nàusea el monolingüisme castellà.
Ara Pedro Sánchez retrocedeix després d'un atac combinat d'un digital de la bulosfera, una associació d'extrema dreta i una judicatura desencadenada que admet a tràmit qualsevol bovada sense fonament. Hi ha hipòtesis per a tots els gustos: que si estratègia política, que si Pegasus, que si cansament personal. Altres recorden el lawfare contra els independentistes, els sis de Saragossa, la jugarreta contra Mónica Oltra o la revolta de les togues fatxunes davant de Podem. Els incondicionals aclamen el president, ni un pas enrere, fins a la victòria sempre. El que ve a ser jo ta ke, vaja. Però ningú ho diu en basc. Per si de cas les mosques.