El 4 d'octubre de 1997 la infanta Cristina es casava amb Iñaki Urdangarin a la Catedral de Barcelona. La premsa d'aleshores es va bolcar en aquest esdeveniment, ressaltant el gran suport de la ciutadania a la família reial. Ara un tècnic de l'Ajuntament ha revelat que aquelles xifres es van multiplicar per tres, i que el nombre de persones que van sortir al carrer a donar suport a la parella de nuvis van ser 70.000 enlloc de 210.000.

Fent memòria d'aquell matí, recordo que vaig anar a una xocolatada popular que havia convocat una “coordinadora antiborbònica” a la plaça del Diamant. En algun moment un grup va desplegar una pancarta i una comitiva al voltant de 150 persones vam començar a baixar en direcció Diagonal. A l'alçada del carrer Virtut van aparèixer diverses motos de la policia nacional, amb un agent conduint i un altre de paquet armat amb una porra. La majoria de persones vam arrencar a córrer pel carrer Jaén, que afortunadament acabava amb unes escales a l'alçada del Centre Artesà Tradicionàrius. Allà les motos no ens van poder seguir. Després em vaig trobar a un amic que li havien obert el cap amb un cop de porra i el vam portar a l'hospital.

Aquest va ser un dels actes que es van convocar per protestar contra la monarquia. Un dels símbols que més va proliferar aquells dies entre els col·lectius republicans i independentistes va ser el d'una corona borbònica guixada amb una ratlla vermella. Però les grans portades d'aleshores van minimitzar aquestes manifestacions d'oposició a la monarquia. Poc es podia imaginar la infanta Cristina i el seu futur marit que anys després es giraria la truita i els dos acabarien imputats en un cas de corrupció.

El nostre país ha patit diverses bombolles. Xifres que s'han inflat per maquillar balanços i sumar persones a favor d'interessos creats. La monarquia ha estat una més d'aquestes bombolles. Un espectacle que durant anys ha servit per omplir revistes del cor i converses de perruqueria. Quan això passava eren poques les persones que qüestionaven tot aquest festí. Uns ho fèiem perquè érem independentistes, altres només republicans o antiborbònics i alguns per les tres coses. Però el fet és que anys després aquelles manifestacions minoritàries posen al descobert la gran mentida que va envoltar el muntatge polític de 1997. Ara tothom ha perdut el pudor de destapar les vergonyes de la família borbònica. Però és bo recordar que fa més de 15 anys algú va encendre la flama, jugant-se no només una corredissa sinó acabar a l'hospital amb el cap obert o alguna cosa pitjor.