Deia el catedràtic de ciència política Mario Caciagli que la Unión de Centro Democrático d’Adolfo Suárez, essent “solament o sobre tot el partit polític de la Transició”, havia de morir víctima d’aquesta, un cop assolida la seva fita, i que, per tant, la seva dissolució va ser quelcom natural.

Fa mesos que no puc evitar pensar que Unió Democràtica de Catalunya serà la UCD de la transició política de Catalunya. Fins i tot les sigles s’hi assemblen, ves per on. Unió, i especialment Josep Antoni Duran i Lleida, és baluard del pactisme amb una Espanya que no pacta, i el fet que la hipotètica renúncia del secretari general de CiU preocupi especialment a aquesta Espanya evidencia que el seu paper ja beneficia només a l’establishment espanyol. El seu paper està esgotat i la seva desaparició no serà cap drama en absolut.

Duran acabarà marxant. Ni és independentista ni ho serà mai. Defensa la consulta amb la boca petita perquè mentre sigui secretari general de CiU no té altre remei. Per això cal que els representants d’Unió tinguin molt clar amb qui volen compartir destí. Si CiU es manté unida després de la renúncia de Duran, probablement la federació hi sortirà guanyant. Si Duran acaba encapçalant una llista a unes hipotètiques eleccions plebiscitàries, hi ha moltes opcions que només el votin els pocs que aquesta setmana el planyien, que, de fet, a Catalunya ocupen la posició de l’espectre ideològic que ell els hauria de disputar.

En canvi, si tanquen files amb Convergència podrien tornar a equilibrar forces amb Esquerra, ja que després de desfer-se del que Duran representa dins del partit, molts electors de centre que prioritzen el discurs nacional podrien tornar a donar-los confiança per encapçalar el procés. I a l’independentisme li convé que així sigui: s’ha demostrat que els seus èxits segurament no haurien estat possibles sense la seva condició bicèfala. Això sense comptar que en una futura Catalunya independent, Unió tindria garantides quotes de poder si no canvien les bases de suport.

Per això, amics d’Unió, cal que deixeu marxar Duran. I quan això passi, recordeu molt bé el que va passar quan Adolfo Suárez va dimitir d'UCD i va crear el Centro Democrático y Social.