Veure Rodrigo Rato entrant a presó és una imatge que avui ha reconfortat molta gent. Gent comuna que hem vist com la banca i els seus dirigent sortien pràcticament impunes de les seves responsabilitats en una crisi econòmica que ha portat a molta gent a situacions humanament insuportables; però també impunes de processos d’estafa, frau i corrupció. Targetes Black, preferents, contractes blindats, ús d’informació privilegiada, sous inimaginables per a la majoria.

Que un d’ells entri a la presó trenca lleument amb aquesta imatge d’impunitat. I és especialment gratificant quan hi entra gràcies a l’acció ciutadana: imprescindible reconèixer la feina i tenacitat de la gent que ha tirat del carro de 15MPaRato, però també el suport massiu de milers de persones anònimes que hi han aportat recursos a aquesta acusació popular. 15MPaRato van iniciar el cas Bankia i van aconseguir dur als tribunals les proves que van permetre a estafats amb accions i preferents recuperar els seus diners. Van treure a la llum els “correus de Blesa”, d’on van sortir escàndols com les Targetes Black, cas pel que Rato ha entrat avui a Presó. “Res succeeix per que sí, sinó pel treball de la ciutadania, i és responsabilitat de tots no permetre que s’invisibilitzi aquest èxit ciutadà per a que es repeteixi”, diuen des de 15MPaRato.

Resulta més que necessari que aquesta tasca ciutadana continuï, perquè el grau d’impunitat de la banca és insuportable. Més quan tenim en compte les multimilionàries ajudes que han rebut per part dels ens públics (ajudes que no hem rebut la majoria de persones, especialment aquelles més vulnerables, a qui, a més, se’ns han retallat substancialment els recursos). I no es tracta només dels 60.073 milions que el Banc d’Espanya ja ha reconegut que no es recuperaran mai (és a dir, que hem pagat entre totes, menys els banquers). Es tracta de milers de milions en préstecs pràcticament sense interès del Banc Central Europeu. Dels guanys obtinguts, gràcies a aquests préstecs, del negoci del deute públic espanyol. De la compra-venda de caixes i bancs a preu de cost. Del negoci d’especulació immobiliària en el que estan plenament implicats els bancs. De l’elusió fiscal i el lucratiu negoci d’inversió en armament també protagonitzat per la banca. I dels beneficis multimilionaris que anuncien any rere any.

Davant d’aquesta insuportable realitat, el que necessitem no només és menys impunitat i més banquers a la presó (i em refereixo a banquers responsables del monumental frau que ha suposat la gestió prèvia i durant la crisi, a banquers corruptes i banquers lladres).  Necessitem un altre sistema financer. Una banca que no només no enganyi. Una banca que es centri en la funció de gestionar l’estalvi tot aportant recursos a l’economia. I no a qualsevol economia, sinó a l’economia que posa la vida al centre. Una banca que financi processos productius adreçats cobrir les necessitats materials i immaterials de la població. Una banca ètica i solidària. Una banca pública, transparent i democràtica. Davant la insuportable impunitat de la banca, només podem fer una cosa: transformar totalment el sistema financer.