La cançó de l'enfadós de l'unionisme cada any augura un fracàs de la mobilització de la Diada de l'11 de Setembre. Enguany no ha estat una excepció, i des de fa dies es pronostica un descens pronunciat de l'assistència a la convocatòria de les entitats sobiranistes, que hauria de ser llegit con una prova del fracàs definitiu de la proposta política del secessionisme.

Tanmateix, demà l'Estat tornarà a rebre un bany de realitat, com el que va patir el 21D, després que la majoria absoluta parlamentària de l'independentisme es veiés confirmada enmig de l'onada repressiva i propagandística més brutal de les últimes dècades. Agradi o no, el sobiranisme és l'opció política majoritària del país. No hi ha cap altra proposta política que mobilitzi el mateix suport ciutadà i electoral. 

La mobilització de l'independentisme és l'única opció que resta per fer realitat una República Catalana lliure i sobirana. És la prova del cotó que demostra que, més enllà de la repressió antidemocràtica de l'Estat i de les renúncies i errors dels seus dirigents, hi ha un gruix sòlid de catalans que vol una Catalunya independent. Els partits obertament independentistes sumen gairebé la meitat dels vots emesos, elecció i rere elecció, i hi ha d'altres opcions que no ho són, com els Comuns, dels quals –segons les enquestes– un 20% dels votants són independentistes. 

La Diada de demà servirà per mostrar a propis i aliens que el múscul independentista roman intacte. La gent que vol una República Catalana han viscut un any molt intens i complicat. No han rebut les explicacions que mereixen de per què els fets d'octubre de 2017 van anar com van anar, i veu com l'Estat –governi qui governi– no té cap intenció d'acceptar el dret d'autodeterminació del poble català.

Tanmateix, el somni es manté intacte, i així ho farà saber demà a tothom: a l'Estat, que hauria de comprendre que no hi ha prou presons ni exilis per aturar un moviment de base i transversal. I també als dirigents dels partits independentistes, que corren el perill de allunyar-se de la ciutadania si no són capaços de donar les explicacions degudes i de traçar un nou camí clar, directe i plausible.