Una cosa bona de la globalització és que t'arriben tan instantàniament les declaracions del president Torra apostant per la via eslovena d'assolir la independència com les imatges de les contundents mobilitzacions dels armilles grogues francesos. No estic segur que una revolució que duia associats els conceptes "democràtica" com a adjectiu i "dels somriures" com a complement circumstancial hagi de mutar en cares tapades, talls de carreteres i contramanifestacions, però la realitat és més poderosa que la retòrica.

I la realitat és que Macron ha hagut de fer marxa enrere sobre la pujada de les taxes del gasoil que havia anunciat perquè, tot i les nombroses detencions d'aquest cap de setmana, la contestació del carrer és més forta. I això que les protestes no tenen un lideratge evident.
La democràcia va, com a punt de partida, de votar els que ens manen i que aquests prenguin les decisions que més ens convinguin a tots com a societat. Però també és democràtic, només faltaria, el dret a la protesta i a la vaga, i fins i tot diria que són necessaris quan el marc legal espanyol està caducat, i quan el que reclama la meitat del país no té cap possibilitat de traduir-se en res tangible, ni tan sols en una negociació.

Arribats a aquest punt, no sé si em sembla pitjor que intentem sobreviure a base de dejunis solidaris amb els quals de veritat estan fent -legítimament- vaga de fam o que ens resignem al fet que la policia de la Generalitat no reprimeixi tots els exaltats per igual. No sé si em fan més por els que contemplen aconseguir la independència per la via "dramàtica" o els que esperen que vinguin a concedir-nos-la amb una abraçada fraternal.

Anar per la via eslovena suposaria haver fet un referèndum que hagués reconegut algú, cosa difícil si nosaltres som els primers que no hem sabut fer res perquè l'1-O tingués valor. Que no sigui possible aconseguir la independència demà no vol dir que no sigui urgent. Que no sigui una revolució violenta no vol dir que ens hàgem de deixar trepitjar. La democràcia implica acceptar els resultats però, quan no t'han permès que n'hi hagi, no podem estar esperant eternament que els nostres polítics es posin d'acord. Potser hauríem de fer-los saber que no els comprem la retòrica, ni la gesticulació buida, perquè l'única via que no és acceptable és la de la submissió.