L’última lliçó de l'historiador Joan B. Culla no es pot saber ben del tot quan la rebrem cadascú de nosaltres. Perquè com passa amb allò que diem que un llibre sempre és novetat mentre no el llegim, també ens pot passar que les seves aportacions i volums sobre la història de Catalunya, sigui del lerrouxisme, del pal de paller que era CiU, la història d’ERC o la dreta espanyola, ens facin descobrir algun aspecte que ens hagués passat per alt. Per tant, Culla sempre estarà disposat a ensenyar-nos alguna cosa nova. Sí, jo també soc un dels més de 10.000 alumnes que tots aquests anys l'han tingut com a professor mentre estudiaven ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A més a més, vaig ser company de promoció de la seva dona, l’Imma Cervià.
Aquest divendres, al Monestir de Sant Cugat, se li ha fet el funeral i l’últim adeu. Un adeu multitudinari, amb autoritats polítiques, amb representació del Govern, amb companys i deixebles de l'Autònoma, i companys dels mitjans de comunicació on va col·laborar, tant escrits, com El País, l’Avui i l’Ara, o l’Avenç, com audiovisuals. Els seus amics més íntims, aquells amb qui ha mantingut el contacte més sovintejat, també durant la malaltia que se l’ha endut, i familiars, i una pila d’aquests alumnes que treballem als mitjans, ara tenim la certesa que cal no desaprofitar cap dia per millorar la nostra noció del món, per anar una mica més enllà en el coneixement de la història del país, allò que ell bé va difondre sempre que va tenir un micròfon al davant, o una plana per omplir. Aquests dies s’ha recordat també la seva mirada, obra i contacte amb Israel, i de fet sobre el seu taüt i a l’esquela, una branca d’olivera, vol recordar aquest nexe, i desig de pau.
Culla, home meticulós, rigorós, que es transformava en pujar a la tarima de l’aula, que deixa a banda dels llibres, un arxiu personal impressionant, amb tot el material congressual dels partits catalans, també va deixar previst el seu funeral. Prèviament, el també historiador Borja de Riquer, amb l’Ara, i més recentment l’ajuntament de Sant Cugat, li van fer un homenatge que va permetre que ell mateix veiés l’afecte i atracció que generava la seva persona i tasca. Aquest divendres el pare abat de Poblet, Octavi Vilà, amb qui tenia bona relació (Culla havia publicat el llibre Amb Poblet al cap i al cor. El pare Bernat Morgades i el seu temps 1911-1963) ha oficiat el funeral que ha seguit l’esquema que havia supervisat el mateix Joan B. Culla. Va fer tot el que havia desitjat i com qui segueix un ordre establert, també en els seus adeus hi ha una última lliçó. Convindrà repassar-la i tenir-la present.
Aquest divendres, al Monestir de Sant Cugat, se li ha fet el funeral i l’últim adeu. Un adeu multitudinari, amb autoritats polítiques, amb representació del Govern, amb companys i deixebles de l'Autònoma, i companys dels mitjans de comunicació on va col·laborar, tant escrits, com El País, l’Avui i l’Ara, o l’Avenç, com audiovisuals. Els seus amics més íntims, aquells amb qui ha mantingut el contacte més sovintejat, també durant la malaltia que se l’ha endut, i familiars, i una pila d’aquests alumnes que treballem als mitjans, ara tenim la certesa que cal no desaprofitar cap dia per millorar la nostra noció del món, per anar una mica més enllà en el coneixement de la història del país, allò que ell bé va difondre sempre que va tenir un micròfon al davant, o una plana per omplir. Aquests dies s’ha recordat també la seva mirada, obra i contacte amb Israel, i de fet sobre el seu taüt i a l’esquela, una branca d’olivera, vol recordar aquest nexe, i desig de pau.
Culla, home meticulós, rigorós, que es transformava en pujar a la tarima de l’aula, que deixa a banda dels llibres, un arxiu personal impressionant, amb tot el material congressual dels partits catalans, també va deixar previst el seu funeral. Prèviament, el també historiador Borja de Riquer, amb l’Ara, i més recentment l’ajuntament de Sant Cugat, li van fer un homenatge que va permetre que ell mateix veiés l’afecte i atracció que generava la seva persona i tasca. Aquest divendres el pare abat de Poblet, Octavi Vilà, amb qui tenia bona relació (Culla havia publicat el llibre Amb Poblet al cap i al cor. El pare Bernat Morgades i el seu temps 1911-1963) ha oficiat el funeral que ha seguit l’esquema que havia supervisat el mateix Joan B. Culla. Va fer tot el que havia desitjat i com qui segueix un ordre establert, també en els seus adeus hi ha una última lliçó. Convindrà repassar-la i tenir-la present.