La Plataforma per la Llengua, una organització que desitja fervorosament deixar d'existir un dia o altre, ha atorgat aquesta setmana una distinció especial, dins de la gala dels Premis Martí Gasull, a Maria del Mar Bonet, per la "seva dilatada trajectòria cantant en català". Més de 50 anys fent de "pont cultural entre tots els territoris de parla catalana", deia l'enunciat del guardó.

Certament, així és: a Maria del Mar Bonet, això dels Països Catalans li ve de fàbrica, conseqüència d'haver crescut a Palma en una llar on l'accent illenc convivia a les sobretaules amb el barceloní, gracienc, de sa mare, la Mercè de la cançó, qui a més va tenir cura que, de petita, ella conegués el conjunt del domini lingüístic tot portant-la de viatge a València o a Perpinyà. Però, amb la seva fidelitat, no només ha fet de fil conductor entre territoris sovint separats des de més amunt: també ha projectat la llengua a escala global.

La Maria del Mar ha fet concerts a Montreal i a Tòquio, a Moscou i a Chicago, cantant exclusivament en llengua catalana. Fins i tot, i això sí que deu ser gros, a Madrid: de fet, hi va si fa no fa cada any per cantar davant d'un públic força heterogeni, amb admiradors de diversos tons ideològics. Els diaris madrilenys se solen interessar pels seus recitals, val a dir, inclosos els més conservadors: el respecte és una cosa que un es pot anar guanyant si s'hi posa. I bé, per a ella, cantar en aquesta venerable llengua romànica no ha estat un impediment a l'hora de treballar amb creadors com Mikis Theodorakis, Milton Nascimento, Jackson Browne, Omara Portuondo o Martirio.

Ara som en una època en què no abunden tant els intèrprets de cançó que s'expressin exclusivament en català. A vegades fa la sensació que es dissimula la incorporació del castellà afegint en el repertori temes en altres llengües: francès, italià, portuguès, anglès. Els temps canvien, sí, i totes les opcions poden ser admirables, en particular quan hi ha talent. I si l'art no és el territori de la llibertat, què ens queda?

Però alhora, sense treure mèrits a ningú, bé podem fer un reconeixement a l'obstinació al voltant d'una llengua, d'un vehicle que, per a Maria del Mar Bonet no és altra cosa que el codi irrenunciable de l'ànima.