Maria del Mar Bonet: llengua i ànima
Opinió
«Els temps canvien, sí, i totes les opcions poden ser admirables, en particular quan hi ha talent. I si l'art no és el territori de la llibertat, què ens queda?»
ARA A PORTADA
-
Política El Parlament tomba la proposta estrella d'Illa en habitatge amb l'abstenció dels Comuns Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Política El Parlament tomba la reprovació de Junts i revalida la confiança en Illa Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet
-
Política El Parlament avala una «resolució refrendada» del conflicte en el novè aniversari de l'1-O Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
-
Societat Suspès el primer desnonament pel «decret Maricarmen» al barri de Sant Andreu Neus Climent / Agències
- Jordi Bianciotto
- Periodista i crític musical
Certament, així és: a Maria del Mar Bonet, això dels Països Catalans li ve de fàbrica, conseqüència d'haver crescut a Palma en una llar on l'accent illenc convivia a les sobretaules amb el barceloní, gracienc, de sa mare, la Mercè de la cançó, qui a més va tenir cura que, de petita, ella conegués el conjunt del domini lingüístic tot portant-la de viatge a València o a Perpinyà. Però, amb la seva fidelitat, no només ha fet de fil conductor entre territoris sovint separats des de més amunt: també ha projectat la llengua a escala global.
La Maria del Mar ha fet concerts a Montreal i a Tòquio, a Moscou i a Chicago, cantant exclusivament en llengua catalana. Fins i tot, i això sí que deu ser gros, a Madrid: de fet, hi va si fa no fa cada any per cantar davant d'un públic força heterogeni, amb admiradors de diversos tons ideològics. Els diaris madrilenys se solen interessar pels seus recitals, val a dir, inclosos els més conservadors: el respecte és una cosa que un es pot anar guanyant si s'hi posa. I bé, per a ella, cantar en aquesta venerable llengua romànica no ha estat un impediment a l'hora de treballar amb creadors com Mikis Theodorakis, Milton Nascimento, Jackson Browne, Omara Portuondo o Martirio.
Ara som en una època en què no abunden tant els intèrprets de cançó que s'expressin exclusivament en català. A vegades fa la sensació que es dissimula la incorporació del castellà afegint en el repertori temes en altres llengües: francès, italià, portuguès, anglès. Els temps canvien, sí, i totes les opcions poden ser admirables, en particular quan hi ha talent. I si l'art no és el territori de la llibertat, què ens queda?
Però alhora, sense treure mèrits a ningú, bé podem fer un reconeixement a l'obstinació al voltant d'una llengua, d'un vehicle que, per a Maria del Mar Bonet no és altra cosa que el codi irrenunciable de l'ànima.
Periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódico de Catalunya, escriu a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·labora en diversos mitjans audiovisuals. Ha escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Et pot interessar
- Català a Europa Josep-Lluís Carod-Rovira
- Un altre duel entre tribunals Montserrat Nebrera
- Un solar a Madrid Oriol March
- Una nova agenda de polítiques per viure sense demanar permís Elisenda Alamany
- Partits, sindicats i entitats: una mort anunciada Jordi Graells i Costa
- L’home que volia ser ocell Joan Foguet
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
