Opinió

Marius i Jeannette guanyen a l’extrema dreta

«L’extrema dreta mai ha estat tan a prop d’arribar a governar França. Com diu Guédigian, les idees de l'extrema dreta existeixen perquè hi ha un buit deixat per l'esquerra»

Jordi Mir
08 de juliol de 2024, 00:02
Actualitzat: 0:37h

Marine Le Pen fa temps que somia de guanyar les eleccions, presidencials o legislatives. Va guanyar la primera volta de les eleccions legislatives del passat 30 de juny, que el president de la República va convocar després dels resultats de les europees que ja havia guanyat el partit de Le Pen. El triomf semblava a tocar. Només calia repetir resultats a la segona volta d’avui. Però els resultats d’aquest diumenge 7 de juliol no sembla que li ho permetran. Les estimacions que s’han conegut a les 20h són clares. En primer lloc quedaria el Nou Front Popular, darrera el partit d’ Emmanuel Macron i en tercer lloc el de Le Pen i el seu candidat a primer ministre Jordan Bardella. 

Fa gairebé 30 anys el cineasta Robert Guédiguian creava la pel·lícula “Marius et Jeannette”. Segurament el seu gran èxit de crítica i públic, que li va permetre crear també una productora i fer possibles pel·lícules que continua fent fins avui. Un dels veïns de Marius i Jeannette al barri popular marsellès de l’Estaque és el Dédé, qui en una ocasió ha votat al Front National de Jean-Marie Le Pen. La seva dona se’n riu. En Dédé i ella, la Monique, són gent popular, treballadora, com la Jeannette i en Marius.  La Monique li demana al Dédé que allò que cal fer són vagues i no votar a Le Pen.  Les vagues els hi han donat el que tenen i han permès que no els hi treguin allò que mantenen. El Dédé ho té clar, assumeix que va ser un error, una feblesa puntual.

Jean-Marie Le Pen, amb 96 anys, ja està retirat de la vida política. Ell va crear i impulsar el Front Nacional. La seva filla li va continuar donant vida i el va fer mutar en el Reagrupament Nacional actual, que avui anuncia que res acaba, tot comença. Avui, per primera vegada, les idees d’extrema dreta que han promogut durant dècades han estat a punt de tenir el suport de la majoria de vots en una segona volta. Però no ha estat així.  

Des del moment en què Macron va convocar anticipadament les eleccions legislatives, semblant voler fer un Pedro Sánchez, es va començar a treballar en la concreció de la candidatura del Nou Front Nacional. En molt pocs dies, en molt poques setmanes s’ha pogut articular i mobilitzar amplis sectors de la ciutadania que han fet alguna cosa més que votar per aquesta opció. Veurem els resultats finals, com s’articularà el govern i la cohabitació amb el president Macron. 

Guédiguian va fer “Marius et Jeannette” com un conte per tornar a encantar un món que cal refer. Un conte fonamentat en l’amor a les persones, a la humanitat, a la vida, a les diferències... Marius i Jennette sempre hi són, quan els resultats són uns o altres. Són una resistència sempre que cal. Avui Marius i Jeannette representen la voluntat de tornar a encantar França, la voluntat que les posicions d’extrema dreta siguin frenades.
 

Però convé recordar que l’extrema dreta mai ha estat tant a prop d’arribar a governar França com avui i cal recordar també, com diu Guédigian que les idees de l'extrema dreta existeixen perquè hi ha un buit deixat per l'esquerra. L’extrema dreta guanya quan altres no fan allò que haurien de fer per garantir les necessitats de la gent. Aquests aprenentatges valen per França i per tot arreu on creixen les posicions d’extrema dreta i els seus suports. 

Si voleu més de Guédiguian, podeu veure en obert “Marius et Jeannette” i altres de les seves pel·lícules al canal Arte i d'aquí a pocs dies s’estrena la seva darrera pel·lícula: "Et la Fête continue!". Sempre Guédiguian, sempre Jeannette, Marius... i l’amor a les vides que han de ser viscudes amb tota la dignitat, els drets i les llibertats. 
 

Soc doctor en humanitats, professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Soc membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l’Observatori del Sistema Universitari.

El més llegit