Els dos partits de l'executiu de Puigdemont han especulat els darrers dies amb dues opcions diferents al “referèndum o referèndum”. David Bonvehí, coordinador organitzatiu del PDECat, en una conversa amb militants gravada sense permís, especulava sobre presentar un "candidat autonomista" en unes eleccions autonòmiques "si el procés acaba malament". Dies després Oriol Junqueras, amb llum i taquígrafs i en un debat amb Xavier Sala i Martín, desenterrava la declaració unilateral d'independència (DUI) si l'Estat frenava a la força el referèndum.

Pensar en "plans B" no és només lícit sinó necessari. Prevenir eventualitats en uns moments de màxima incertesa és una responsabilitat exigible a l'"estat major del procés". Tanmateix, verbalitzar més o menys públicament possibles alternatives al referèndum és sempre el primer pas perquè no s'acabi celebrant. A més a més, contribueix a augmentar innecessàriament el debat sobre la forma –com ha d'avançar el procés- respecte el del contingut –per què la independència és la millor opció pel futur del país-.

L'inici de la precampanya del "sí" de l'ANC i, sobretot, l'acte d'aquest divendres en què el Govern en ple mostrarà el seu compromís amb la consulta vinculant han de permetre mostrar clarament el marc que això vol anar de debò. A poques setmanes que el denominat "estat major del procés" descarti definitivament la via pactada, cal confiar que el 100% de les energies dels partits i les entitats se centren en la pregunta, la data, la infraestructura i l'aplicació del resultat. I és que, parafrasejant el llibre de l'elefant, la millor manera de fer un referèndum és no pensar ni en unes autonòmiques ni en una DUI ni en inhabilitacions per part d'un Estat que, en cas de victòria del "sí", no hauria de tenir cap autoritat sobre els seus promotors.