La calor d’aquest estiu està causant estralls en els nostres cervells i és possible que fins i tot estigui al darrere de les creixents batusses entre independentistes que amenitzen les llargues tardes a les xarxes socials. Un campi qui pugui que els contraris a la república catalana segur que observen amb gran delit, és clar, sobretot el senyor Aznar, que va dir allò que abans es trencaria Catalunya (o fins i tot l’independentisme, podríem afegir ara) que Espanya. En el fons d’aquestes escenes de foc creuat, hi ha una acusació interessant, la d’ingenuïtat, que els partidaris de "fer república" sense més dilacions ni traïcions llencen pel cap als qui defensen una mica més de paciència.

Per als partidaris del nou "independentisme exprés", posar-se a treballar perquè els partidaris de la república siguin uns quants més algun dia és propi de grans ingenus, ja que, diuen, aquesta no és una qüestió de percentatges, sinó de determinació. De "pit i collons", en realitat, que deu ser l’equivalent català d’allò que sempre hem ridiculitzat quan parlem de futbol, la "furia española". És ingenu parlar d’ampliar la base, és ingenu mirar de pactar res amb l’Estat espanyol, i és ingenu obstinar-se a donar la tabarra amb el dret a l’autodeterminació a la quebequesa o escocesa manera perquè aquest dret no es demana sinó que s’exerceix tot tirant pel dret quan s’estima oportú.

En canvi, pretendre desplegar la república després d’un referèndum on ni tan sols els observadors internacionals convocats pel mateix govern en van reconèixer la legitimitat, no és pas ingenu. No ho és tampoc fer la independència amb un 43,03% del cens, si donem per bons els números oficials. No és ingenu pretendre "fer" una república amb aquestes xifres i en contra de la UE, de l’OTAN, de l’Estat espanyol i de més de la meitat dels mateixos catalans, amb àmplies zones urbanes aclaparadorament contràries (recordem-ho un cop més: vots independentistes el 21-D a L’Hospitalet, 25,8%; Cornellà, 23,4%; Santa Coloma de Gramenet, 21,3%...) No és pas ingenu, un cop dit tot això, pensar que és factible dominar els 31.895 quilòmetres quadrats que fa aquest país, els controls duaners, els ports i aeroports, i totes les infraestructures, i que si bé els suports internacionals al principi no hi seran, a poc a poc, segur, aniran caient, ja ho veureu. Perquè "Europa no es pot permetre que…"

Amics, potser resulta que, al capdavall, tots ho som una mica, d’ingenus, i només es tracta de triar quina modalitat d’ingenuïtat ens estimem més. De vegades, però, les innocències d’avui són les grans fites de demà. És cert. Ara bé, ingenuïtat per ingenuïtat, n’hi ha una que em sembla menys temerària i que per ara no ha arribat a perdre el món, i el país, de vista, una cosa que no em sembla pas menor quan parlem d’un projecte perquè tots nosaltres visquem millor.

El temps ho dirà. Mentrestant, bon estiu a tothom i compte amb els cops de calor, que causen al·lucinacions i ens poden fer veure enemics on no n’hi ha.