Catalunya viu en estat d'excepció. Les coordenades de la democràcia s'han difuminat des que la Guàrdia Civil i la policia catalana s'han instal·lat a Barcelona per impedir físicament el referèndum, amb l'ajuda inestimable de la Fiscalia. Les detencions d'alts càrrecs i la intervenció de les finances de la Generalitat -el primer pas per suspendre l'autogovern- només semblen el preludi del que ens espera camí de l'1 d'octubre. Els presidents d'Òmnium i l'ANC estan assenyalats -amb l'amenaça de la sedició-, els Mossos treballen amb l'alè del ministeri de l'Interior al clatell i al Palau de la Generalitat ja es preveuen estampes més dures, amb Puigdemont i Junqueras en el punt de mira de l'Estat. L'escalada repressiva en nom de la custòdia de la legalitat ens pot deixar imatges del segle passat. No cal descartar-ne cap.

El referèndum ha fet caure moltes màscares. Ho escrivia Joan Manuel Tresserras a NacióDigital i tenia tota la raó. La dreta espanyola -la mateixa que ja va treballar per frenar l'Estatut- ha portat la criminalització del sobiranisme català a una nova dimensió. L'aparell de l'Estat -de la judicatura als mitjans de comunicació del Madrid del poder- actuen coordinadament per obstaculitzar l'1 d'octubre amb eines que col·lisionen amb els principis de la democràcia. La distorsió que persegueix la Moncloa i els seus altaveus ha assolit tals decibels que avui ja és un exercici d'irresponsabilitat no respondre políticament al relat interessat que a Catalunya hi ha un problema de violència i ordre públic.

A l'Estat hi ha missatges discordants (encara pocs) amb l'estratègia del PP. Per exemple, els que han emès aquest diumenge Podem i els seus socis territorials, i el que ha verbalitzat el PNB. Pablo Iglesias continua recordant que no hi haurà solució a Catalunya que no passi pel dret a decidir i Íñigo Urkullu, magnífic equilibrista -va ajudar Mariano Rajoy a aprovar els pressupostos sense desconnectar de la complicitat amb els actors del procés-, insisteix en la via del referèndum pactat. Amb el PP a la Moncloa, les seves propostes són paper mullat. Per això, Iglesias s'esgargamella reclamant al PSOE que es mogui. Els socialistes, amb un perfil baix que compra el missatge de la il·legalitat del referèndum, es juguen el seu futur. Poden ser una força de govern a Espanya si blanquegen l'atac a les institucions catalanes perpetrat pel PP? A Catalunya, la factura que pagaran serà considerable.    

Deia Enric Millo aquesta setmana que els màxims responsables de la Generalitat estaven inhabilitats com a interlocutors. Pel delegat del govern espanyol, després de la febrada sobiranista, cal encetar una etapa de diàleg i concòrdia de la qual els dirigents independentistes n'han de quedar al marge. Millo potser no ha calibrat que la resposta ciutadana de diumenge que ve -siguin quines siguin les condicions en què se celebri la votació- a qui inhabilitarà serà a Rajoy. El rebuig que el líder del PP generava entre els sobiranistes s'ha fet extensible avui a aquells que, simplement, defensaven els drets fonamentals.