El 18 de setembre del 2015 és un dels dies més rellevants del procés. La gran banca va emetre un comunicat en el qual assenyalava que, si hi havia una ruptura "unilateral" del marc constitucional vigent, les entitats estarien "obligades" a replantejar la seva implantació a Catalunya. El document va impactar amb força en la campanya de les eleccions catalanes del 27 de setembre d'aquell any, en les quals Convergència i ERC concorrien coaligades sota la marca de Junts pel Sí. La reacció al comunicat va cavalcar entre el menysteniment al posicionament del sector financer -"la veu i la decisió dels catalans valen més que tots els poders que mobilitzi Madrid", va dir Artur Mas en un míting a Manresa- i una certa eufòria, com denota el "bon vent i banca nova" que va pronunciar Raül Romeva, cap de cartell de Junts pel Sí, just l'endemà.
Pràcticament una dècada després, la revisió d'aquells dies ajuda a col·locar les peces al tauler. Les grans entitats bancàries catalanes, un cop materialitzat el referèndum de l'1-O i sota l'amenaça de la declaració d'independència, van traslladar les seus fora de Catalunya per la por a una retirada encara més gran de dipòsits. En aquell moment se li va treure ferro, però aquests moviments van suposar un impacte profund en la societat, perquè per primera vegada el procés tenia conseqüències reals, encara que els efectes pràctics fossin menors als anunciats. La resta de la història és coneguda: Carles Puigdemont va suspendre la declaració de la independència, es va iniciar un procés de negociació amb Mariano Rajoy per evitar el 155 i, finalment, van arribar tant la DUI -sense efectes- com la intervenció de l'autonomia. Cap dels moviments empresarials va servir per evitar el desastre.
Puigdemont va rebre moltes pressions, aquells dies. Més que mai en el seu mandat com a president, possiblement més que mai en la trajectòria política. Fins i tot Oriol Junqueras, que en aquell moment era vicepresident i conseller d'Economia, traslladava a interlocutors de l'establishment la necessitat de convèncer l'aleshores president de convocar eleccions autonòmiques per evitar l'aplicació del 155. La relació de Puigdemont amb les elits econòmiques va quedar tocada, amb la sensació que, un cop Mas havia plegat, el vincle històric de Convergència amb el poder financer s'havia esberlat. Veus històriques de l'espai convergent lamentaven aquells dies haver assumit per la via dels fets un discurs rupturista al preu que fos, conseqüència -deien- s'haver-se deixat seduir per les formes de la CUP. La independència s'havia acostat massa a la revolució, deien. Tot havia saltat pels aires.
Durant anys, Junts ha tingut una relació complexa amb les elits econòmiques. El factor Puigdemont, per al poder financer, ho distorsionava tot, perquè suposava un impediment per normalitzar relacions. Només faltava la proposta de Junts de sancionar les empreses que van marxar de Catalunya per l'1-O per acabar d'enrarir la situació. Aquest plantejament, que fins i tot veus de la direcció criticaven per "haver-lo explicat malament", va tornar a posar d'ungles l'establishment. En les últimes setmanes, però, tot ha variat substancialment. El retorn de Puigdemont és factible, de la mateixa manera que existeix la possibilitat que pugui tornar a governar la Generalitat. I si alguna cosa interessa a les elits és anticipar els moviments polítics, estar bé amb els aspirants abans que arribin al despatx. En aquestes coordenades s'ha d'entendre la visita de Josep Sánchez Llibre i bona part de la junta de Foment a la Catalunya Nord.
I també en aquestes coordenades s'ha d'interpretar la cartelleria de la campanya de Puigdemont. És evident que l'estratègia orbita al seu voltant. Però va més enllà: no és casualitat que un dels missatges sigui que Catalunya "necessita un bon govern", o que es parli de "fer-se respectar". Són dos lemes que hauria signat Jordi Pujol als anys 90, i potser precisament per això Junts considera que són bons eslògans, perquè connecten amb el carril central de la ciutadania. Qui voldria que Catalunya tingués un mal govern? Qui voldria que Catalunya no fos respectada? La fotografia amb Sánchez Llibre i els missatges de campanya indiquen que s'ha acabat el rupturisme pel rupturisme o que, si més no, la independència ja no es farà a qualsevol preu. Si és que en algun moment aquest era el pla.