Ahir va ser un dia de números. I no només perquè la 25a edició de La Marató de TV3 i els centenars d’actes arreu del país van repicar el 905 11 50 50 a totes hores, amb un èxit inapel·lable  –que això mereix un altre article - sinó per les xifres actualitzades del suport a un referèndum. L’enquesta publicada a El Periódico revelava que el sí se situaria en un 48,9% per davant del no, amb un 40,3%. I la mateixa anàlisi revalidava la celebració d’una consulta com a l’opció preferida pels catalans per resoldre l’atzucac polític on s’ha instal·lat el contenciós Catalunya–Espanya en els darrers cinc anys, amb un 84,6%.

L’enquesta donava altres dades curioses com el suport a un referèndum unilateral en cas que la via pactada no fos possible, que aconseguia un 49,6%. Però, tanmateix, una de les xifres més substancials de l’enquesta és el 13,8% que es negaria a participar-hi en cap cas, tant si fos unilateral com si fos acordat. Convindreu que és una excel·lent notícia que acabem aquest any 2016 tan convuls amb la concreció d’aquesta majoria silenciosa en menys d’un 14%.

La veritat és que aquestes xifres tenen un efecte una mica catàrtic després de com havia començat el cap de setmana. A vegades sembla que siguem especialistes a tirar aigua al vi. No havien passat ni 24 hores de la declaració de la presidenta Forcadell al TSJC, recolzada per una gernació d’unitat i fermesa del sobiranisme català, amb amplíssima participació de cares visibles dels partits del dret a decidir i la societat civil, quan aquest mateix diari publicava dissabte al matí una entrevista a Mercè Conesa -alcaldessa de Sant Cugat, presidenta de la Diputació de Barcelona i presidenta del Consell Nacional del PDECat- on advertia “El referèndum potser no es podrà fer, hem de ser realistes” i va encendre molts alarmes dins i fora del seu partit.

Alarmes que exhibeixen una certa polifonia de posicions dins del PDECat, com explicava molt bé ahir mateix Oriol March en aquest reportatge. Les reaccions no es van fer esperar. El vicepresident Junqueras –un dels encarregats juntament amb el conseller Romeva de la seva organització-  anunciava, des del consell nacional d’ERC,  la provisió d’un milió d’euros del pressupost per fer campanya pel sí i el president  Puigdemont sentenciava el debat amb una afirmació categòrica: “El referèndum se celebrarà el 2017 de manera indefectible” durant l’acte de presentació del nou logo del PDECat.

Si el 2017 ha de ser l’any del referèndum (o referèndum) farien bé tots els representants institucionals implicats en aquesta empresa tan majúscula de no mostrar més vacil·lacions. En primer lloc, perquè hi ha en joc encara la negociació d’uns pressupostos determinants perquè el referèndum -avalat pel 84% de la població com la solució política més realista- pugui celebrar-se. En segon lloc perquè el RUI com a pla B segueix sent una opció vàlida i majoritària, amb prop del 50%.

Per últim, ni que sigui per una qüestió més estètica, per desmentir els malpensats que aquest nou asterisc de qui tothom parla no sigui una nota a peu de pàgina amb lletra menuda i condicions il·legibles.