L’Estatut estipula amb claredat a l’article 169 que “la Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestre de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya”. El 2010 ja es va anunciar una transferència solemne de Rodalies: el servei passaria a mans catalanes. Però ben aviat vam constatar que només canviava el nom, de “Rodalies RENFE” a “Rodalies de Catalunya”, mentre les vies, les estacions, els trens, la gestió i els treballadors romandrien sota el domini de l’Estat mitjançant RENFE i ADIF.
El servei va continuar deteriorant-se fins que l’any 2023 es va arribar a un nou acord, batejat com a “traspàs integral”. Aquest cop, van dir, es faria realitat allò que estableix l’Estatut. El govern espanyol i la Generalitat van presentar aquesta setmana la nova societat mixtes que operarà Rodalies a partir de gener de 2026.
La Generalitat tindrà la presidència i el vot de qualitat, però no una majoria real en capital ni en decisió estratègica. La realitat torna a ser diferent de les promeses inicials. La nova empresa sorgida del pacte manté la majoria accionarial estatal: Renfe amb un 50,1 %, la Generalitat amb un 49,9 %, i les decisions clau quedaran subjectes a una majoria qualificada del 60 %, consolidant el poder de veto estatal. És la mateixa fórmula que el 2010: canvia la façana.
Els signants del pacte celebren que es creïn mecanismes socials i legals perquè, a la llarga, la nova empresa pugui passar a ser 100 % catalana. Però no hi ha calendari ni garanties concretes. Per tant, el drama es repeteix: una Catalunya amb competències exclusives sobre les rodalies, segons l’Estatut, però que veu com el govern central manté el control real mitjançant participació majoritària i vetos. Aquest nou anunci torna a ser una promesa quimèrica que, a la pràctica, no compleix l’article 169. Ens aixequen la camisa una altra vegada? Els antecedents no conviden a un futur optimista.
L’Estatut exigeix un traspàs efectiu, integral i sense vetos. El que s’ha presentat ara no ho garanteix. Si el camí no ve acompanyat d’un calendari clar, l’assumpció de la propietat i el control real de les infraestructures i els treballadors, continuarem veient una transferència retallada.