Alfonso Rueda, el president gallec i candidat del PP en aquestes eleccions, ha insistit molt en aquest final de campanya i en la jornada electoral en el sentidiño. Votar amb sentidiño... Ho ha repetit i repetit. I és el missatge que ha triat per les intervencions davant dels mitjans de comunicació després de dipositar el seu vot en el col·legi electoral. Un missatge força diferent al que han enviat altres representants del Partit Popular, potser amb més projecció mediàtica fins i tot que ell. Sabem què vol dir amb això del sentidiño?
Sentidiño és una paraula gallega utilitzada per fer referència al sentit comú, a tenir un bon judici, a fer les coses amb cap... L’expressió “sentit comú” s’utilitza habitualment en la política institucional per aconseguir que les idees que es volen expressar passin per ser la posició majoritària en una societat. Si fem creure a la gent que allò que diem és de sentit comú pensem que passaran a pensar-ho encara que tinguin dubtes o, fins i tot, pensin d’una altra manera. La insistència en el sentit comú no deixa de ser una apel·lació a la majoria, al que fa la majoria, com si això fos una bona cosa. Sembla que vulguem no té sentit pensar d’una altra manera. Però hi ha moltes maneres de pensar i voler imposar la pròpia, encara que sigui presentant-la com si fos “sentit comú” no deixa de ser preocupant.
Hi ha per a qui el sentit comú és que ningú pateixi pobresa i per a qui no ho és. Hi ha per a qui el sentit comú és que la gent s’hagi d’hipotecar de per vida per comprar un pis i per a qui el sentit comú és garantir el dret a disposar d’un habitatge... Podem pensar en la possibilitat d’utilitzar l’expressió sentidiño o sentit comú, com a concepte que ens parla de les idees majoritàries en una societat. La major part de la societat avui pensa A, encara que potser fa uns anys pensava B o C o Z. Per exemple, ha canviat el sentit comú sobre el feminisme. Avui moltes persones assumeixen i defensen la igualtat entre homes i dones, i això era molt diferent fa pocs anys.
Però Rueda no parlava només de sentidiño com a sentit comú, parlava també de votar amb cap, sensatesa, fins i tot es podria pensar que reclamava certa pausa i tranquil·litat. De no votar opcions que són un error, que alteren la tranquil·litat... Més enllà del que ell consideri un error, potser algun dels missatges emesos durant aquesta campanya pel mateix PP no entren dins del que ell entén com a sentidiño. Es fa difícil saber si a Galícia ha guanyat el PP que s’enfronta per totes les vies possibles a l’amnistia o el que ha reconegut que se l’han plantejat i es podria donar en unes altres circumstàncies. Però semblaria que Rueda, Feijóo, i altres, podrien estar en aquest segon PP que viu la seva particular tensió quotidiana amb el que representa Ayuso, Aznar... Potser voldrien un PP del sentidiño...
Del que no sembla que hi hagi cap dubte és del triomf del BNG. El sentidiño gallec, en el sentit del pensament majoritari, sembla que està canviant i podria canviar encara més en els propers anys. La reconstrucció que ha dut a terme el BNG li ha permès disputar el sentit comú majoritari que ha donat tantes majories absolutes al PP. En aquestes eleccions no ha pogut ser. Però el suport entre la gent més jove, les seves propostes polítiques centrades en Galícia i diferenciades d’altres opcions han obtingut un èxit electoral considerable. L’han convertit, fins i tot, en una bona opció per persones votants d’altres partits. Entre les opcions polítiques que es presenten d’esquerres, amb voluntat de desbancar del govern al PP, també potser convindria una mica més de sentidiño per saber què funciona i què no quan parlem d’eleccions.
Sentidiño és una paraula gallega utilitzada per fer referència al sentit comú, a tenir un bon judici, a fer les coses amb cap... L’expressió “sentit comú” s’utilitza habitualment en la política institucional per aconseguir que les idees que es volen expressar passin per ser la posició majoritària en una societat. Si fem creure a la gent que allò que diem és de sentit comú pensem que passaran a pensar-ho encara que tinguin dubtes o, fins i tot, pensin d’una altra manera. La insistència en el sentit comú no deixa de ser una apel·lació a la majoria, al que fa la majoria, com si això fos una bona cosa. Sembla que vulguem no té sentit pensar d’una altra manera. Però hi ha moltes maneres de pensar i voler imposar la pròpia, encara que sigui presentant-la com si fos “sentit comú” no deixa de ser preocupant.
Hi ha per a qui el sentit comú és que ningú pateixi pobresa i per a qui no ho és. Hi ha per a qui el sentit comú és que la gent s’hagi d’hipotecar de per vida per comprar un pis i per a qui el sentit comú és garantir el dret a disposar d’un habitatge... Podem pensar en la possibilitat d’utilitzar l’expressió sentidiño o sentit comú, com a concepte que ens parla de les idees majoritàries en una societat. La major part de la societat avui pensa A, encara que potser fa uns anys pensava B o C o Z. Per exemple, ha canviat el sentit comú sobre el feminisme. Avui moltes persones assumeixen i defensen la igualtat entre homes i dones, i això era molt diferent fa pocs anys.
Però Rueda no parlava només de sentidiño com a sentit comú, parlava també de votar amb cap, sensatesa, fins i tot es podria pensar que reclamava certa pausa i tranquil·litat. De no votar opcions que són un error, que alteren la tranquil·litat... Més enllà del que ell consideri un error, potser algun dels missatges emesos durant aquesta campanya pel mateix PP no entren dins del que ell entén com a sentidiño. Es fa difícil saber si a Galícia ha guanyat el PP que s’enfronta per totes les vies possibles a l’amnistia o el que ha reconegut que se l’han plantejat i es podria donar en unes altres circumstàncies. Però semblaria que Rueda, Feijóo, i altres, podrien estar en aquest segon PP que viu la seva particular tensió quotidiana amb el que representa Ayuso, Aznar... Potser voldrien un PP del sentidiño...
Del que no sembla que hi hagi cap dubte és del triomf del BNG. El sentidiño gallec, en el sentit del pensament majoritari, sembla que està canviant i podria canviar encara més en els propers anys. La reconstrucció que ha dut a terme el BNG li ha permès disputar el sentit comú majoritari que ha donat tantes majories absolutes al PP. En aquestes eleccions no ha pogut ser. Però el suport entre la gent més jove, les seves propostes polítiques centrades en Galícia i diferenciades d’altres opcions han obtingut un èxit electoral considerable. L’han convertit, fins i tot, en una bona opció per persones votants d’altres partits. Entre les opcions polítiques que es presenten d’esquerres, amb voluntat de desbancar del govern al PP, també potser convindria una mica més de sentidiño per saber què funciona i què no quan parlem d’eleccions.