La pluja d’aquestes darreres hores tanca l’estiu i obre la tardor. El curs ja ha començat, i aules plenes vol dir normalitat. I amb el curs arriba també La setmana: La setmana del llibre en català. Novetats bibliogràfiques. Llibres que demanen de ser llegits. I si de llegir és de què es tracta, sempre fa de bon tornar a l’entrada que Joan Fuster dedica a la lectura en el seu Diccionari per a ociosos. Hi diu que en el món aquest que ens ha tocat de viure tenim tendència a l’evasió, a la fuga, per mirar d’evitar la cara menys amable de la realitat immediata.

Protestes i mobilitzacions contra la crueltat genocida a la qual Netanyahu condueix Israel, Trump obre foc contra els mitjans arran de l’assassinat de Charlie Kirk i les enquestes diuen que Aliança Catalana i  Vox creixen en vots. Ai! Però la  realitat immediata també ens diu que en el marc de La Setmana del llibre, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana reconeix David Guzman amb el Premi Difusió per la seva tasca de divulgació de la literatura: ovació! Llegir és una evasió, i ho és en tots tres tipus de lectura: lectura per formació, lectura per informació i lectura per oci. Hi ha lectors que defugen les novetats, es refugien en els clàssics i els defensen com un valor segur. I argumenta Fuster que si la cultura, acceptada com un patrimoni, i els clàssics, consagrats com a valor innegable, continuen tenint sentit és per la permanència en l’ordre de les vigències actuals. El clàssic no és clàssic per ser antic, sinó perquè segueix sent modern, actual. Petits grans plaers.

Però llegir no és fugir. Es llegeix, ens recorda l’escriptor de Sueca, per comprendre’s un mateix, per comprendre els altres i per comprendre el nostre temps, en la lectura per informació també. “Acudim a l’obra literària a la recerca de noves o millors dades, d’opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta”. Però és ben cert que en aquest comprendre no tothom li demana el mateix, a la literatura. I Fuster distingeix dos tipus de lectors: el que busca en el llibre de creació (poesia, conte, novel·la) un viatge al món de les grans fantasies humanes i que el que pretén, a través del llibre, acostar-se a un enteniment més subtil del món. Per bé que també hem de comptar amb el lector professional: el que llegeix per obligació. Els altres dos tipus de lectors difereixen de qui llegeix per obligació, el lector editorial, per posar un exemple,  en el que és el vessant lúdic de l’acte de llegir, que “constitueix el gran ressort del mecanisme normal de la lectura literària”. 

Llegim per distreure’ns, per divertir-nos. “La lectura literària s’intercala en el corrent rutinari de les nostres obligacions de cada dia com una pausa confortadora”. Hi ha plaer i gaudi estètic, en la literatura, bellesa que compateix amb les altres arts, amb la particularitat, però, que el llibre, en vers o en prosa, fa “referència constant a l’esdeveniment humà en la seva cara més explícita”. La poesia i la novel·la viuen de l’home, s’hi lliguen, l’han de cantar o narrar, en les seves il·lusions o en els seus problemes i és per això que el lector, alhora que s’enfronta amb el fenomen estètic, “s’embolica i es compromet amb el fragment d’humanitat que el llibre li ofereix”.

Cadascú orientarà, doncs, les seves lectures segons les seves necessitats. I gustos. Cada lector prolonga en la lectura el fil de les seves preocupacions habituals. Els uns, diu Joan Fuster, tractaran de trobar en la literatura un suplement de somni; els altres, un suplement de vida. Els uns voldran escapar, amb el llibre, de la urgència dolorosa amb què els assalta la vida; d’altres li demanaran un contacte més ampli amb l’amargor inevitable, voraç i temptadora d’aquesta mateixa vida. I com que, al capdavall, llegir és continuar vivint, cadascú ho fa a la seva manera. Però fem-ho. Llegim!