Fa pocs dies, comentant les festes en tornant a la feina, algú em deia que això del 28 de desembre ja no és el que era, que els diaris ja no s’apunten al carro de la brometa de torn, etc. Vaig respondre-li que tal vegada tenia raó, però que, de fet, el que passa és que d’un temps ençà el que surt publicat dia rere dia sembla de diada dels Sants Innocents. Cada dia hi apareixen notícies inversemblants que fan dubtar de si qui les ha escrit et vol alçar la camisa o et vol gastar una broma, i no precisament de bon gust.

En un diari d’ahir, llegeixo un anunci a tota pàgina (quins collons, i quants quartos!) “Els grans avenços es recorren amb petits grans passos. Per això, a Renfe hem inaugurat la nova línia Barcelona-Figueres d’Alta Velocitat, amb la qual reduïm a la meitat el temps de viatge, mantenint el nostre compromís de puntualitat. Gobierno de España. Para que puedas llegar”.  

He pres l’AVE a Madrid en alguna ocasió, però sobretot i com la gran majoria de gent, sóc usuari i víctima habitual de les línies ordinàries de RENFE. En el meu cas, de la línia de Barcelona a Manresa de Rodalies. A l’estació de Sabadell-Centre, hi ha una escala mecànica que fa més de dos anys que no funciona. Un rètol hi diu “instal·lació mantinguda per l’empresa tal i pasqual”. Venen ganes de pintar-hi un “no” o un “abandonada” entremig. A les persones amb problemes de mobilitat, ja els han escurçat ben bé el trajecte, ja. “Para que puedas llegar”, senzillament, no poden ni agafar el tren. Arreglar l’escala tampoc no seria suficient. Després, venen unes generoses escales. Quins tips de donar un cop de mà a pujar canalla amb cotxets, les maletes a persones grans!

A l’estació de Sabadell, no hi ha lavabos, quan n’hi havia no passaven de ser uns pixadors pundents. A la de Terrassa, se’ls ha agenciat el concessionari del bar, ja sabeu “reservado a los clientes” (sic). Són les meves apreciacions quotidianes, però els que agafen la línia Barcelona-Puigcerdà saben que el tren triga més en arribar a Ribes  de Freser que als anys vint-i-no-sé-quants que es va estrenar la línia. Això quant (no fa riure), no descarrilen els vagons.

El mateix diari explica com RENFE està promocionant la línia, de manera que un bitllet de Madrid a Girona costa tres vegades més que si vols anar de Madrid a Barcelona. Visca els despropòsits. La solució: comprar un bitllet per Girona i baixar a Barcelona. A l’inrevés, però, no es pot: no pots comprar un bitllet de Girona a Madrid (més barat) però pujar-hi a Barcelona. Quina ment tan preclara, directiva, gerencial,  quin intel·lecte ben remunerat cal, per a concebre-ho així! Diu el periodista “La promoció de la línia genera grans paradoxes tarifàries”. És una manera de dir-ho.

Finalment, també al mateix diari, llegim: “Cospedal deplora que la Generalitat exigeixi més inversions estatals “. Home, potser ja està bé que, ara que ja fa vint anys que l’AVE duu els ministres a caçar a Doñana, ara que ja han omplert l’estat d’AVE inútils i aeroports deserts de gent; ara que el ressò de la Sevilla que havia de compensar l’èxit i el protagonisme de les Olimpíades de Barcelona ha emmudit i ha quedat reduït a un munt d’infraestructures, construccions i locals morts de fàstic; ara que és evident com s’han mal gestionat els fons públics, quan no se’ls han fumut a la butxaca; ara que,  en definitiva, tothom sap que amb els nostres diners s’hi han eixugat el tres, pensin una mica com es gasten els quartos, no?

Per jugar així, val més estripar les cartes. Quan jo era petit, si tenia un dia ximple o feia el beneit, a casa em preguntaven si m’havia vist el cul. Com aquesta gent.