"Saruman creu que només un gran poder pot contenir el mal, però això no és el que jo he arribat a veure. El que jo he vist és que són els petits detalls quotidians de la gent comuna els que mantenen el mal a ratlla... Petits actes de bondat i d'amor".

Aquestes són paraules de Gandalf a l’inici de la trilogia de pel·lícules que Peter Jackson dedica a l’obra El Hobbit de J.R.R. Tolkien. Jackson torna al món de la Terra Mitjana que ja havia filmat a El Senyor dels Anells.  No cal haver llegit ni una pàgina de la gran obra de Tolkien ni haver vist ni un minut de les pelis per entendre què s'hi planteja. Com fer front al mal? El mal és un gran poder en aquest cas. Forces màgiques i exercits de criatures malignes es preparen, poden ser la metàfora de diferents mals de l’època de Tolkien (pensem en les guerres mundials si volem...) o de la nostra.

L’obra de Tolkien, personatge amb moltes aportacions diferents, mereix anàlisis profundes. Pot ser llegida com una reflexió sobre el poder, les seves creacions són al·legories. A El Senyor dels Anells cal destruir l’anell que ofereix el màxim poder. Hi ha qui el vol amb males intencions. Hi ha qui el vol amb bones intencions per fer front al mal. Però Tolkien ens mostra que el poder és pervers, negatiu... Allò que s’ha de fer amb el poder és mantenir-lo a ratlla, destruir-lo si es pot. Com contindrem aquest mal? Amb un poder equivalent? Gandalf pensa que no. El mag de llarga vida ha vist moltes coses en els seus viatges i arriba a la conclusió que són els actes de bondat i amor els que mantenen a ratlla el mal. Algú dirà: bonisme, no cal fer-ne cas. Algú dirà: pensem en la necessitat de controlar el poder, de posar al centre la vida, la bondat i l’amor.
 
Escoltant les intervencions d'aquests dies d’Esquerra Repúblicana de Catalunya i dels comuns potser podem pensar en aquesta manera de concebre el poder i el mal. Sembla que ERC i comuns han optat per fer front al que consideren els mals del nostre temps des de la consciència del paper que tenen en aquest ampli món.

A Espanya poden arribar a acords amb qui pot governar per tal de controlar un poder que en massa ocasions s’exerceix en contra de qui aquests projectes volen representar. Els poders a Espanya s’han alarmat per la possibilitat d’un acord entre PSOE, Unidas Podemos, PNB, Bildu..., no pel creixement de VOX, per la vulneració de drets, per la repressió, per la pobresa que no disminueix, per les desigualtats de gènere, pels preus de l’habitatge, per la situació d’emergència ecològica que vivim... A Catalunya treballen per arribar a acords que facin possible uns nous pressupostos per la Generalitat. Als municipis, a Barcelona, per exemple, intenten construir polítiques que després serveixen de referència per a pactes de govern a l’Estat. 

El mes de maig, en campanya electoral, abans de la repetició electoral de novembre, Vox va utilitzar una imatge de la tercera pel·lícula d’El Senyor dels Anells per a la seva propaganda. S'hi veu Aragorn com s’enfronta a un conjunt de criatures malignes. Sobre la figura d’Aragorn van col·locar el logo de Vox, sobre el de les criatures malignes hi van posar logos de mitjans de comunicació que consideren contraris al seu partit i les banderes d’idees que combaten: feminisme, republicanisme, comunisme, LGTBI, antifeixisme...

Volien mostrar la seva determinació per lluitar, si cal en solitari, contra tot allò que consideren mals a eliminar. Viggo Mortensen, l’actor que interpreta a Aragorn, els va respondre amb una carta a la directora d’El País:  "No només és absurd que a mi, l'actor que va encarnar aquest personatge per a Peter Jackson, i una persona interessada en la rica varietat de cultures i llengües que existeixen a Espanya i al món, se'm vinculi a un partit polític ultranacionalista i neofeixista. És encara més ridícul que s'utilitzi el personatge d'Aragorn, un estadista políglota que advoca pel coneixement i la inclusió de les diverses races, costums i llengües de la Terra Mitjana, per legitimar un grup polític antiimmigrant, antifeminista i islamòfob. Riuria de la seva ineptitud, però Vox ha entrat al Congrés amb 24 escons; no és un acudit, i caldrà estar atents i proactius, com l'Aragorn en la saga de Tolkien".

Mortensen, com altres, veia una realitat molt preocupant. Una realitat que fins i tot podem identificar amb les al·legories de Tolkien. Una realitat que s’ha agreujat. Ara ja no són 24 escons, en són 52. I no només això, la cultura política que practica VOX va quallant. No és nova, però la porten més enllà. Des de la nit electoral estem veien per exemple un creixent discurs que nega la legitimitat d’un govern que pugui sorgir d’un acord entre PSOE, Unidas Podemos, ERC, PNB, Bildu...

La crisi de representativitat política que fa anys que està present ha tingut tres respostes en les mobilitzacions del 15M, de l’independentisme i el trasllat del projecte de Ciutadans al Congreso de los Diputados. Ara en trobem una més recent, és la que evidencia el creixement de VOX.  Cadascuna d’aquestes respostes sorgeixen de diferents concepcions de la democràcia. Podem considerar que ja fa uns anys habitem en una mena de cruïlla en la que es decideix si avancem pel camí de més democràcia i de més qualitat per a més gent o democràcia (tal com l’entenguem) pels nostres (siguin quins siguin).

En aquestes dates nadalenques és habitual que es tornin a passar per televisió les pel·lícules de Jackson sobre el món de Tolkien. Veient la primera amb el meu fill gran, 9 anys acabats de fer, em deia: "Gandalf parla amb tothom... La mestra també ens diu que hem de parlar amb tothom i que ningú s'ha de quedar callat quan hi ha un problema". Gandalf parla amb tothom amb nans, hobbits, elfs, humans... Gandalf sap que s'han de posar d'acord tot i les seves diferències, tot i els seus enfrontaments que tant els couen, el mal que tenen davant és més gran. En un temps de tant poder per guanyar el poder potser cal escoltar Gandalf... Mantenir a ratlla el poder, gent comuna fent actes de bondat i amor. No sé si aquest govern ho aconseguirà, però és el camí que bona gent fa temps que recorre i res fa pensar que hi hagi dreceres.