Després d'iniciar aquesta reivindicació de la tradició rural amb “Terres de lloguer”, on una família de masovers es veia forçada a abandonar la terra, Antoni Pladevall continua reclamant el món on va créixer, precisament en una casa de masovers de la plana de Vic, amb aquest nou treball, que ha titulat de forma simbòlica “La papallona negra” perquè “resumeix tota la novel•la”, en les seves paraules, que ha resguardat de majors pistes.
Amb aquesta voluntat de plasmar les grans transformacions econòmiques i socials de la pagesia, que no són res més que l'evidència d'un “enfonsament absolut” del sistema de vida tradicional, basat en el bestiar i la terra, aquest professor de grec i llatí narra una història d'amor apassionat entre un noi de camp, en Jordi, hereu d'una família que reconverteix l'explotació agrícola en establiment rural, i una jove universitària de Barcelona, la Martina.
“És un amor arravatat i apassionat, que acaba resultant perniciós i perillós”, explicava Antoni Pladevall, abans d'alertar que no és una novel•la eròtica, encara que és el llibre amb “més alt voltatge eròtic” que ha escrit fins ara. I que li serveix per travar una història “sobre la bellesa tràgica de la vida”, que de vegades, segons admetia, “condemna de forma fatal”. Tot i tenir un “alt grau de dramatisme”, l'autor també li concedeix “un cant d'exaltació vital”.
Com que considera que gairebé totes les històries estan explicades, Antoni Pladevall intenta “mimar” lingüísticament tot allò que s'escriu, segons reconeixia. Per això, en aquesta novel•la coral procura fer una aposta lingüística amb una “llengua viva, sonora i dringant”, que, al seu parer, ni els millors diccionaris poden capturar, perquè maneja un lèxic determinat, que utilitza els girs i les combinacions de registres, amb una barreja de “col•loquialismes, renecs i cultismes”.
La novel•la guanyadora, que sortirà publicada cap al febrer del 2009, ha estat escollida per un jurat integrat per Albert Villaró, Vicenç Villatoro, Ester Pujol, Elidà Amigó i Josefina Lladós, que també ha atorgat un premi finalista a Bartomeu Mestre per l'obra “Lo fals confés”. I la convocatòria és del Govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna.
El guardó s'entregarà aquest divendres a Andorra, en una cerimònia en què també es lliuraran els Premis Carlemany internacionals, que es convoquen per primera vegada. El de literatura ha recaigut en el barceloní Juan Marsé, el premi de les arts és per al director de teatre Declan Donnellan, el reconeixement a les ciències és pel doctor John Craig Venter, i el d'acció humanitària se l'emportarà el professor sud-africà Desmond Tutu.
