Foto: Albert Alemany Aquest dimarts 3 d’abril, la sala Ramon Montanyà de l’Atlàntida de Vic va acollir un concert amb gran projecció internacional: “La Passió segons Sant Mateu”, de J.S. Bach, interpretada pel Cor i orquestra del Collegium Vocale Gent, i dirigida pel prestigiós mestre Philippe Herreweghe. El concert va durar tres hores.
Unes 650 persones van omplir el teatre i van gaudir d’una gran vetllada, amb la millor versió mundial d’aquesta obra de Bach. El concert va finalitzar amb una llarga ovació del públic.
L’actuació va tancar el cicle de Grans Concerts 2011/2012, amb un esdeveniment musical de primer ordre. El concert també forma part del cicle de música religiosa que aquests dies s'està celebrant a Vic, i que s'allargarà fins al 9 d'abril.
----------------
Vic acull una ‘Passió’ en majúscules
Crònica d’Ovidi de Cardona
El passat dimarts, 3 d’abril, mentre la majoria del país estava pendent de l’encontre futbolístic blaugrana, una minoria selecta aplegada a la sala Ramón Montanyà de l’auditori vigatà L’Atlàntida va poder fruir d’una de les experiències musicals més elevades que s’han pogut escoltar els darrers temps a la Catalunya interior: la “Passió segons Sant Mateu” de J. S. Bach, dirigida i interpretada per un director i una de les formacions amb més prestigi internacional dins el camp de la música antiga, el mestre Philippe Herreweghe i el conjunt Collegium Vocale Gent.
Herreweghe, que ha dirigit aquesta obra centenars de vegades, aborda la partitura amb humilitat, honestedat i molt de respecte, defugint qualsevol temptació efectista. La seva és una lectura que cerca la puresa en el matís i en l’expressió austera i continguda del sentiment autèntic i profund dels pentagrames bachians. Tasca per a la qual no dubta en baixar del podi – en aquest concert ho va fer fins a cinc vegades- per aproximar-se, estimular i avivar als seus músics i cantaires.
La seva vitalista i enèrgica direcció va ser secundada amb grans dosis d’excel·lència pel grup Collegium Vocale Gent, fundat per ell mateix la dècada de 1970 i compost per solistes de primer nivell de fins a 20 nacionalitats diferents. I, precisament, per tal d’aprofundir en la veracitat interpretativa de l’oratori, els seus cantaires ho fan a partir d’una tècnica vocal pionera basada en tons sobre la retòrica.
Al costat d’aquests van brillar amb llum pròpia el Jesús de Michael Nagy i, especialment, l’intens i extraordinari Evangelista de Mark Padmore, probablement un dels millors evangelistes de tots els temps. Menció a part mereixen també els contratenors solistes Damien Guilon i Robin Blaze, així com la soprano Grace Davidson i el tenor Jorg Mammel. Entre els instrumentistes, tots ells d’una qualitat immaculada, va prodigar-se la magistral viola de gamba de Romina Lischka en les dues àries obligades.
En suma, una vetllada d’alta volada que passarà a formar part dels annals musicals en majúscules de la Catalunya Central.
Foto: Albert Alemany
