De les 14 propostes de la Catalunya Central, corresponents a les comarques de l'Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès, que optaven a convertir-te en una de les set meravelles de Catalunya s'ha classificat després del centre històric de Vic el monestir de Sant Benet de Bages, amb un 26 %, i el Castell de Cardona, amb un 19 % dels vots emesos. La resta de propostes (Basílica de la Seu de Manresa, Castell de Claramunt, Catedral de Solsona, Colònies tèxtils del Berguedà i del Bages, Església de Sant Jaume de Frontanyà, Església de Sant Martí de Puig-Reig, Església de Santa Maria i Castell de Lluçà, Monestir de Sant Pere de Casserres, Museu Molí Paperer de Capellades, Santa Cova de Manresa i el Santuari del Miracle) s'han endut el 27 % restant dels vots.
El centre històric de Vic, de gran riquesa arquitectònica i cultural, té un conjunt medieval de cabdal importància i molts edificis d'arquitectura modernista. En aquesta àrea hi podem trobar, entre molts altres, la plaça Mercadal, que acull el mercat des de temps immemorials; la Casa de la Ciutat, que té com a base l'edifici gòtic construït l'any 1388; la Catedral, en la qual s'hi barregen estils que van del romànic al neoclàssic i que té unes pintures murals de Josep M. Sert que enriqueixen l'interès monumental del conjunt; el Palau Episcopal, l'origen del qual és del segle XII; moltes esglésies o convents com ara la de Sant Just (gòtica), Sant Domènec (barroc), Sant Antoni M. Claret, Dolors (barroc), Pietat (barroc), Santa Teresa (barroc), Sant Felip (barroc), Mercè (noucentista), Sagramentàries (eclèctic historicista); el Museu Episcopal, que disposa d'una de les col•leccions de pintura i escultura medievals més importants d'Europa; el Temple Romà, construït a principis del segle II, i Castell dels Montcada; l'Hospital de la Santa Creu, fundat el 1348; el Pont de Queralt, un dels antics portals de la Muralla; l'Albergueria, d'època romànica; les cases o palaus Bayés, Bojons, Clariana, Colomer, Cortada, Galadies, Masferrer, Ricart, Parella, Sala i Sant Miquel dels Sans; i les muralles de Pere III, entre d'altres.
Divulgació del patrimoni català
L'elecció de les set meravelles de Catalunya és una iniciativa impulsada i desenvolupada per l'organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, en el marc de les activitats extraordinàries al que es realitza a les ciutats designades com a capital cultural (Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007 i Perpinyà 2008) i amb la voluntat de divulgar el patrimoni català d'una manera didàctica, pedagògica, lúdica i, alhora, motivar el coneixement i la visita als llocs seleccionats.
D'altra banda, fins diumenge vinent, a les dotze de la nit, es pot participar en l'elecció de la setena meravella del patrimoni cultural material de Catalunya, que correspondrà a l'àrea Girona-Rosselló i que haurà de sortir d'alguna de les dinou propostes que corresponen a les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès, el Rosselló i la Selva.
Per a fer-ho cal enviar un SMS al número 7217 escrivint CCC, deixar un espai en blanc, i després indicar el nom de la proposta de meravella votada (cost del missatge 1,20 € + iva). Més informació a www.ccc.cat
S'entén per meravella del patrimoni cultural material de Catalunya aquells indrets de valor excepcional, que representin una obra mestra de l'enginy creador humà; siguin un testimoni excepcional de l'arquitectura, l'escultura, la pintura, les arts monumentals o l'urbanisme, o bé un exemple eminent d'un tipus de construcció que il•lustri algun període de la història de Catalunya.
L'elecció de les set meravelles del patrimoni cultural de Catalunya pren com a referència les set meravelles del món antic, reconegudes universalment. Van ser la Gran Piràmide de Kheops a Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el Temple d'Àrtemis a Efes, l'Estàtua de Zeus a Olímpia, el Mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes, i el Far d'Alexandria.
El calendari complert d'elecció de les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya es pot consultar a www.ccc.cat, on també hi ha assenyalades les 100 propostes que opten a convertir-se en alguna de les 7 meravelles de Catalunya.
