L’Evelyn i l’Adam s’enamoren. L’Evelyn estudia art i està preparant la seva tesi. És una noia oberta, valenta i rebel. Tot un “esperit lliure”, per dir-ho d’alguna manera, i molt “sexy”. L’Adam és tímid, pudorós, reservat, tot un “antiheroi”... I no gaire “sexy”.
Poc a poc l’Evelyn transforma l’Adam. El seu aspecte, els seus hàbits, el seu caràcter. El converteix en un noi modern, segur de si mateix. Un home atractiu. Un triomfador. Però al final resulta que l’Evelyn no estava realment enamorada de l’Adam. L’Adam és la seva tesi. Una autèntica “escultura humana”, un experiment, diguem-ne, “artístic”. Al final resulta que la cosa no tenia res a veure amb l’amor. O això sembla.
Ja en la presentació de la temporada del Cirvianum, el responsable del teatre, Pep Tines, va advertir que és tracta d’un espectacle “magnífic, modern, àgil i actual. Una perla”.
![](http://www.grupnaciodigital.com/territorials/arxius/osona/imatges/08_10/la-forma-de-les-coses2.jpg")
