
LA PEL·LÍCULA
Guió: Carme Cané
Fotografia i muntatge: Jordi Crusats
Música: Ernest Crusats, Fausto Gramola, Mimoun Zanoun
Intèrprets: Eric Lartey, Ramon Martí, Audrey Pasdoit, Assumpta Izern, Alí Sumaila Yakubo, Rosario Palermo, Blanca Falquina, Dolors Ramon, Josep Rosell, Alexander Opoku
Durada: 60 min.
Argument:
Bolé i Yendí són germans i juguen feliços en mig de la selva africana sense saber que aquesta és l’última vegada que ho faran. No serà fins molts anys més tard que Bolé emprendrà un llarg viatge per retrobar el seu germà. L’encontre amb Malatxi, el venedor de records, donarà un gir inesperat a la recerca. Una recerca plena de confusions i malentesos. Un desmanegat equip de televisió, un malvat psiquiatre, una família ben particular, uns músics dispars i una bogeria de bojos aporten emoció, tendresa i humor a la història.
Carme Cané
Dramaturga i directora d’escena. Premi Butaca 2011 en “Altres disciplines”
Jordi Casadevall
Actor i director de curtmetratges. Membre fundador del grup teatral del CNL d’Osona.
Jordi Crusats
Realitzador i director de fotografia. Festival Internacional de Vídeo i Arts digitals de Girona, Festival Internacional de Videodansa de Barcelona, Július.
UN RECORREGUT HISTÒRIC
Al desembre d’aquest any farà nou anys que el Centre va començar a representar els Pastorets. Els objectius d’aquella primera representació eren múltiples: lingüístics, culturals, socials, participatius... Objectius que avui continuen vigents.
De llavors ençà les activitats han continuat i s’han multiplicat. Ja en el segon any es va fer també una representació de contes de Pere Calders. Gairebé cada any, s’han representat els Pastorets, amb versions i adaptacions diferents.
L’any 2010 es va representar l’espectacle “Amb veu nova, les velles paraules”, basat en textos de Verdaguer, Martí Pol i M. Àngels Anglada. D’aquesta obra es va fer una gira de 14 representacions a la comarca i altres ciutats com ara Reus, Vilanova i la Geltrú... Fins i tot es va fer una representació al Parlament de Catalunya. D’aquest espectacle, se’n va fer un documental. La Fundació Carulla va atorgar al Centre un dels premis Paco Candel per aquest treball.
Després d’aquestes representacions, el grup va quedar molt cohesionat. Com que anteriorment algun membre del grup havia proposat fer un curtmetratge, va semblar que aquest era un bon moment de poder-lo tirar endavant. El resultat és “El venedor de records”.
Aquesta pel·lícula s’ha pogut fer gràcies a la col·laboració i la generositat de la guionista i de la persona que s’ha encarregat de la fotografia i el muntatge. No ha tingut cap cost per al CNL d’Osona, gràcies també al suport de moltes persones i entitats i sobretot amb la frescor i l’entusiasme dels actors no professionals que hi han participat.