La crisi en què es troben i el sentit de l'humor les fa adonar-se de la necessitat de créixer. Cal afrontar amb maduresa la nova etapa i això passa per l'acceptació i el reconeixement d'un mateix. Sense això no hi ha espai per l'amor.
"DIJOUS A L'INSTITUT DEL TEATRE"
(c/ Sant Miquel dels Sants, 20 // Vic)
3 Cadires
06/03/08 :: 21.30h
TEATRE // "3 CADIRES" de la Cia. EnTàndem
Preu entrada :: 3€
En motiu del DIA DE LA DONA TREBALLADORA
(l'aforament de la sala està limitat a la capacitat de la sala. Les entrades es poden comprar 1h. abans de l'espectacle)
SINOPSI
L'espai està buit. El so del triangle marca l'inici de les escenes. Senzillesa i pocs trucs, només les actrius despullades de tot artifici.
Tres dones del present, molt diferents entre elles: una executiva agressiva, una cagadubtes somiadora i una naturista excèntrica.
FITXA ARTÍSTICA
Autora: Elena Codó
Direcció: David Pintó
Producció: La Companyia
Actrius: Carme Porta, Fiona Rycroft / Marina Bou i Elena Codó
Escenografia, llums i vestuari: La companyia
PRESENTACIÓ DE LA CIA. En Tàndem
En Tàndem neix com la germana "gran" de la Cia. de teatre i animació En Clau de Clown. Aquesta companyia es va formar ara fa set anys amb la voluntat de treballar en l'àmbit del teatre infantil i l'animació tant per nens com per grans. Amb l'objectiu de créixer i continuar treballant volen, després de l'experiència d'aquests anys, endinsar-se com a companyia en la producció del teatre per adults.
"Som una companyia d'actrius que busquem amb la nostra feina un camí d' expressió i creació personal. Per això l'objectiu és crear un espai professional per treballar. En conseqüència el text ha estat escrit, expressament, lligant amb aquesta idea.
Amb aquest text volem explorar la condició de l'actriu com creadora. Despullar-nos al màxim d'elements i d'escenografia per trobar l'essencialitat de l'"actor nu". Utilitzar com a instrument bàsic d'expressió el cos i la veu.
Volem parlar des de la contemporaneïtat perquè d'aquesta manera podem acostar-nos millor a un tema que considerem universal: la incomunicació. Fem una crítica cap una societat cada dia més empobrida a nivell emocional, que tecnològicament permet i abona la situació d'aïllament.
Incomunicació també a un nivell personal. Cal que trobem la nostra pròpia identitat i siguem conseqüents. Hi ha una contradicció actualment entre el què fem i el que voldríem fer, entre el que socialment hauria de ser i el que nosaltres volem per la nostra vida. En aquest desequilibri ha d'haver-hi una tria i n'hem de ser conscients. El nostre objectiu amb l'obra és despertar o, fer més evident encara, aquesta consciència.
Expliquem tot això des d'una veu femenina perquè és la nostra realitat", expliquen des de la companyia.
