Martina Cabanas, Ramon Fontserè, Dolors Tuneu i Pilar Sáenz Foto: Bernat Ferrer / Nació DigitalEls Joglars tornen a actuar a Catalunya després de set anys de no poder fer-ho. I això que es tracta d'una companyia catalana amb seu a Pruït. Segons ells mateixos, les polèmiques a l'entorn d'Albert Boadella van “castigar” la companyia. Fa un any, el torellonenc Ramon Fontserè va rellevar Boadella al capdavant de la companyia, ocasió que han aprofitat per tornar a terres catalanes. I ho han fet amb èxit amb l'adaptació de "El coloquio de los perros", una de les "Novelas ejemplares" de Cervantes. Ja han actuat a Girona, Torelló i l'Hospitalet i ara s'estaran tres setmanes al Poliorama a partir del 16 d'abril.
El director d'Els Joglars, juntament amb Martina Cabanas, dramaturga i ajudant i les actrius Pilar Sáenz i Dolors Tuneu destaquen de l'obra de Cervantes la seva atemporalitat, al temps que es mostren il·lusionats amb el seu proper projecte, una obra a l'entorn de la sobreprotecció dels nens, que a Catalunya s'estrenarà en català.
-Portaven set anys sense actuar a Barcelona. A què era degut?
-Ramon Fontserè: A que no teníem clientela, simplement. Vam anar on teníem clientela i quan va haver-hi el traspàs de direcció, el primer que va animar-nos a que actuéssim a Catalunya va ser el propi Albert, i així ho hem fet.
-Dolors Tuneu: I la rebuda ha estat molt bona. El moment i les circumstàncies creen una situació, però creiem que hi ha un interès per veure què fem, i més després de set anys.
-Martina Cabanas: I de moment ens ha anat bé. Tots els "bolos" a Catalunya han estat un èxit, la gent ha connectat molt bé amb l'obra.
-Quina relació té actualment Boadella amb Els Joglars?
-R.F.: És el mestre i fundador de la companyia, a més de col·lega, amic i assessor.
-Però té vinculació i càrrec?
-R.F.: No, cap. Però quan un espectacle ja es pot ensenyar el ve a veure una gent determinada, i ell és un d'ells.
-I quina és la raó per la qual van deixar detenir clientela a Catalunya?
-R.F.: La raó ja se sap, el posicionament polític de l'Albert va ocasionar un càstig que va fer que no vingués la gent. Penso que no és una apreciació nostra, és una cosa real.
-Pilar Sáenz: Ens van deixar de contractar.
-D.T.: Vam passar d'una mitjana de 700 persones per espectacle a unes 100, que potser hi podien haver raons artístiques, però no només. Però només ens van contractar a Girona i al Lliure, perquè al Lliure sempre hem tingut la porta oberta. Però vius de la taquilla i et cal un mínim, i la decisió va ser, no ens contracten, doncs fem Espanya i internacional. I això que sempre hem treballat aquí. Els espectacles els hem creat a Pruït. Però ara, l'Albert va ser qui va dir que que aprofitant que li va passar la direcció al Ramon, segur que hi havia públic amb ganes de veure Els Joglars. I de moment ho hem constatat.
-M.C.: I és un gust actuar aquí, jo he entrat més tard que ells a la companyia i no havia actuat mai a Catalunya.
-Que ha canviat en aquests set anys, simplement que no hi ha l'Albert Boadella?
-D.T.: És el canvi de cicle, se cedeix la direcció al Ramon i s'aprofita el canvi per tornar. Set anys és temps suficient per a que la gent tingui ganes de veure'ns.
-Ha estat injust estar set anys sense venir.
-P.S.: Hi ha gent jove que no ens ha vist mai.
-Al món de la cultura hi ha la queixa bàsica de l'augment de l'IVA cultural. Que en pensen Els Joglars?
-D.T.: Que ha estat un error. Cert que es retalla el que sembla menys fonamental, però creiem que la cultura és fonamental, i el 21 per cent no ha fet que es recapti mes. I si a taquilla li treus el 21 per cent, els drets d'autor, el teatre... per això hi ha tants monòlegs ara.
-R.F.: I la incoherència que suposa pagar un 21 per cent per veure Txékhov i un 4 per cent per una revista pornogràfica. I el fet que això no es compensa de cap manera.
-M.C.: I si s'ajuda a tothom, la Nissan, els bancs, la Panrico, els mitjans de comunicació, els pagesos... Per nosaltres té sentit subvencionar la cultura, pel seu valor d'educació social i de patrimoni.
-R.F.: Hauria estat coherent pujar-lo al 8 o al 9. Evidentment no estic en contra de fer hospitals, però la pujada em sembla una bestiesa.
-I la companyia, amb el seu component crític, no en pensa fer res?
-R.F.: Les coses no s'han de forçar. Els temes es fan quan venen ganes de fer-los, si el forces no saps ni com atacar-lo. Però a l'obra ho diem.
-I Els Joglars tenen res a dir sobre l'actual procés polític que viu Catalunya?
-R.F.: Els Joglars és l'arc parlamentari. Hi ha opinions polítiques per a tots els gustos. Hi ha gent que ho veu bé, altres amb escepticisme i altres ni fu ni fa. No tenim un criteri únic.
-Em referia com a desenvolupament artístic.
-D.T.: Potser en una altra obra apareix un Ubu d'aquesta situació o de la que vindrà. Però no ha sortit, de moment.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=oneKhP1xIwY[/youtube]
| "Cervantes és atemporal" |
|---|
|
-Tornen amb un Cervantes.
-R.F: Sí, és el tercer muntatge que fem de Cervantes. Ens agrada molt per la seva visió irònica malgrat viure una època convulsa. I toca el tema de la condició humana, el que escriu i descriu és atemporal, és perfectament viable llegir avui 'El coloquio de los perros' i és perfectament actual. Cervantes és d'aquests genis que vencen la dictadura del temps, que sempre són actuals. -Sense desvetllar més del necessari, poden fer una breu sinopsi de l'obra? -R.F.: Sí, és una de les 'Novelas ejemplares' i es pot encabir dins de la crítica social i la picaresca. Són dos gossos que una nit tenen el do de la paraula i parlen dels seus amos i les peripècies que viuen, és una reflexió sobre la perversitat del poder i la necessitat de sobreviure i són dos gossos savis i amb raonaments més assenyats que els dels humans. Són gossos que reivindiquen ser animals, mentre que actualment hi ha gossos que tenen un benestar social millor del de moltes persones humanes. -Com és el muntatge? -R.F.: És una escenografia molt minimalista i apaïsada. Creiem que en el teatre l'important és l'actor i l'escenografia és per a lluïment de l'actor. Amb aquesta escenografia minimalista busquem un treball de pur teatre. -M.C.: Perquè s'entengui, el zel de la gossa és un mocador de seda vermell, una metàfora.  -D.T.: I els amos dels gossos apareixem amb màscara, donant la lectura que l'home és més animal que l'animal. Els gossos tenen llenguatge cervantí i els amos, que van canviant, tenen llenguatge actual i groller.-Cervantes té sempre aquest punt màgic, com a 'El licenciado Vidriera'. -D.T.: Sí, i en el cas de 'El coloquio de los perros', Cervantes parla a través dels gossos, perquè hi té una permissivitat més gran que si es tracta d'un humà. -I després d'aquesta obra, tenen algun projecte nou entre mans? -R.F.: Sí, però en estat molt embrionari. Una reflexió sobre el món dels nens, la sobreabundància, la sobreatenció, ens plantegem si la societat no crea un monstre, un petit tirà. Pla ja ho deia, 'protegim la infància, però a nosaltres qui ens protegeix'. Serà una reflexió sobre tot això, amb un títol provisional, 'VIP', és a dir, 'very important person', que és el que ja són els nens. -La faran en català? -M.C.: Sí, a Catalunya en català i a fora en castellà, com hem fet sempre. -Amb Cervantes espero que no. -M.C.: No, no, Cervantes el fem en castellà. |
