Tancar els ulls, deixar córrer la imaginació i olorar fragàncies naturals com la canyella, la violeta, la mirra o la llimona, i olorar també la nauseabunda secreció líquida de la civeta (un petit animal africà), amb què segons la llegenda es perfumava el rei Salomó, és el repte que ha d'acceptar el visitant per entrar en el fascinant món de les olors sintetitzat en aquesta exposició de la Fundació la Caixa.

 

Només quatre de les 60 fragàncies exposades són artificials; l'aroma d'escola (una barreja de mandarina, punta de llapis, urea, pols i humitat), d'església (una combinació de pols, encens, cera i humitat), a xiclet i a bosc cremat.

“Ficar-hi el nas” és una aproximació al món de les olors des de la perspectiva de la biologia, de la cultura i de l'experiència directa d'olorar. A la nostra societat, la vista és el primer sentit. L'olfacte, relegat en l'escala dels sentits, es troba entre la desinformació i l'oblit. S'imposen els ambients asèptics, es menysprea tot el que fa olor o s'emmascara amb altres olors artificials, fins i tot la paraula olorar ha adquirit una connotació negativa. La verbalització del món de les olors presenta nombroses dificultats: els adjectius referits a qualitats olfactives són molt escassos i normalment s'utilitzen sense rigor. Poques persones identifiquen les fragàncies més comunes.

 

¿Per què existeixen les olors?

Perquè es pugui produir una sensació olfactiva és necessari, en primer lloc, que l'element desprengui partícules, és dir, que alliberi molècules. No podem olorar si no es dóna aquest fenomen, ja que l'olfacció es produeix per contacte, com en el cas dels minerals en general, els objectes metàl•lics, el vidre i l'aigua (aquesta, si fa olor, és perquè conté alguna cosa més, per exemple clor). En segon lloc cal que aquestes partícules siguin transportades a través d'un medi físic, com l'aire o l'aigua, fins a arribar al nostre òrgan olfactiu. Finalment, cal que les cèl•lules d'aquest siguin sensibles a la substància olorosa i que el nombre de partícules siguin suficient, és a dir, que superi el llindar mínim de la percepció. Si no es compleixen totes aquestes premisses, no hi ha olfacció ni olor. A més, les partícules oloroses no poden ser de qualsevol mena, han d'estar formades per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre. Aquestes partícules solen ser molècules lleugerament solubles en aigua per poder travessar la mucositat i han de ser solubles en lípids per connectar amb els receptors olfactius. En extreure les essències de determinades plantes, l'olor que desprenen no és exactament igual a la que nosaltres coneixem i fins i tot de vegades és molt diferent. L'equip tècnic de l'exposició ha hagut de dur a terme un treball d'investigació per tal d'aconseguir una solució ni molt concentrada ni molt diluïda que correspongués amb l'olor real de les substàncies que es recullen en la mostra.

 

 
Amb aquest nom s'entén el conjunt d'estructures internes la funció de les quals és fer arribar al cervell l'estímul produït per la partícula olorosa. Evidentment, aquesta via s'inicia al nas, que té una funció doble. La pituïtària vermella escalfa i humiteja l'aire que respirem. La pituïtària groga conté receptors olfactius. El nas reuneix la capacitat d'una planta condicionadora d'aire i la d'un sistema de detecció de gran sensibilitat. Durant molt de temps es va ignorar el mecanisme íntim pel qual es produeix l'olfacció. ¿Per què quan ens trobem davant de dues substàncies naturals, una fa olor i l'altra no? ¿Per què substàncies químicament molt diferents fan la mateixa olor o semblant? L'any 1964 John Amore va formular una teoria que va significar un avenç important: l'olor d'una substància estaria determinat per la mida i la forma de la molècula. Amore va establir una tipologia de set olors primàries: camforada, mentolada, almescada, floral, etèria, picant i pútrida. La resta d'olors serien el resultat de la mescla d'aquestes set olors primàries. En els darrers anys s'han desenvolupat algunes teories que modifiquen aquesta tesis estereoquímica. Sembla clar que existeixen diversos tipus de molècules i s'han detectat més de cent receptors diferents.

 

 
El desenvolupament dels sentits constitueix una peça clau de l'evolució dels animals, els permet adaptar-se a l'entorn i respondre als canvis que s'hi produeixen. Els sentits reben informació de l'ambient, en forma d'estímuls físics i químics, i la transmeten al cervell. L'estructura i la localització dels sentits són molt diverses. Un exemple curiós pot ser el de la papallona: té receptors gustatius a les potes, per identificar les flors de les quals xucla el nèctar. L’olfacte, molt sensible, és situat a les antenes. En algunes espècies, la sensibilitat olfactiva és extraordinària. Entre els invertebrats destaca la dels insectes. Entre els vertebrats, la dels mamífers, en particular els rosegadors, felins i cànids. L'home, malgrat que no destaca entre els animals pel seu sentit olfactiu, com a mamífer té una capacitat d'olorar alta. A més, utilitza la percepció més elevada d'altres animals: porcs per trobar tòfones, gossos per caçar, buscar persones, localitzar drogues, etc. Una altra de les qualitats de l'olfacte és la persistència de l'estímul extern. Un animal no pot veure, sentir o tocar alguna cosa si aquesta no és davant seu. En canvi, per mitjà de l'olfacte, sí que es pot copsar la presència d'alguna cosa, fins i tot al cap d'uns dies. És la conseqüència de la persistència de les substàncies oloroses que continuen emetent partícules identificables durant molt de temps. Per això un gos pot seguir el rastre d'una rabosa o un conill, una papallona mascle troba la seva parella a un quilòmetre de distància, sense ni tan sols haver-la vist o sentit, o un felí reforça la seva presència perquè sigui copsada per qualsevol competidor.

 

Ficar-hi el nas. Essències i fragàncies naturals
Del 26 de juny al 23 de juliol del 2008

Inauguració: dijous, 26 de juny de 2008, a les 20 h.

Centre Cultural Costa i Font
Carretera de Balenyà, 101
Taradell

 

Horaris
Dilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h i de 16 a 20 h.
Dimarts, dijous, dissabte i diumenge, de 16 a 20 h.

 

Visites escolars
Prèvia cita al telèfon: 93 812 61 00

 

Entrada gratuïta