SALA H:
419, o 'EL PRESONER ESPANYOL'
419, o 'EL PRESONER ESPANYOL'
un projecte de Jeffrey Swartz amb Pep Dardanyà
Cicle comissariat per Jeffrey Swartz
                     Â
Inauguració: 10 de novembre del 2006, a les 20.00 hores
Fins el 10 de desembre
419 és el nom d'un dels tipus d'spam –correu electrònic no desitjat– més conegut en l'actualitat. Sorgit del barri de Festac a Lagos, Nigèria, el 419 típic explica una història de l'Àfrica actual, de dictadors, cops d'Estat, accidents mortals i assassinats, i ofereix grans quantitats de diners a la persona disposada a ajudar a desbloquejar una fortuna perduda en un compte bancari a Nigèria o un altre país africà. Aquest engany ha tingut tant èxit al llarg dels últims anys que es considera una de les fonts d'ingressos més importants a Nigèria, rivalitzant amb el sector petrolífer, amb xifres de milers de milions d'euros estafats cada any.
El número ‘419' fa referència a l'article del codi criminal de Nigèria que tipifica el frau postal. Al món anglosaxó aquest tipus de frau ja es coneixia al segle XVII com "The Spanish Prisoner" (El presoner espanyol), nom que va inspirar una pel•lícula de David Mamet de l'any 1997. La pel•lícula de Mamet es mostrarà en una sessió al Casino de Vic (Carrer Verdaguer, 5) el 23 de novembre a les 22.00 h.
419, o ‘El presoner espanyol' es planteja com una exposició sobre els múltiples vessants del frau nigerià. Per una banda, un espai de documentació analitza la cultura d'interacció a Internet, el negoci de l'spam fraudulent i les investigacions criminals i activisme antifrau corresponents, el context de la Nigèria actual –vibrant, font de la música Afrobeat, sovint corrupte, però on es desenvolupa el Nollywood, la tercera indústria cinematogràfica del mon, que sovint tracta el tema del 419– i els intents de tractar el tema des d'òptiques diverses a pàgines web dedicades a la cultura del 419 i al contraengany humorístic (l'scam-baiting).
L'exposició es completa amb un treball en forma d'espot publicitari creat específicament sobre el tema per l'artista Pep Dardanyà. Dardanyà ha creat una instal•lació àudiovisual i escenogràfica, Correlació 1.1, que parla de les complexes relacions de poder i diners entre l'Àfrica postcolonial i l'occident globalitzador.
La inauguració comptarà amb la presència de Brian Wizard, conegut activista anti-419 dels Estats Units.
Producció amb col•laboració amb Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona
ESPAI E:
La tanca que dibuixa l'horitzó
d'Antoni Garcia
Â
Inauguració: 10 de novembre del 2006, a les 20.00 hores
Fins el 10 de desembre
"Si s'eliminessin les ombres de tots els racons, només hi hauria un simple espai buit" diu l'escriptor Junichirô Tanizaki al seu assaig "Elogi de l'ombra" escrit al 1933 i referint-se a un espai sagrat propi de les cases japoneses anomenat Tokonoma.
La lectura d'aquest text m'atrapa per la simplicitat en que el seu autor parla dels principis estètics orientals, centrats entre l'esdevenir dels fets quotidians i la història del seu país, entre l'experiència individual i el seu ressò en un temps col•lectiu.
La tanca que dibuixa l'horitzó és fruit de la interacció quotidiana amb l'espai, mirar el propi entorn, retrobar insistentment un racó de pati minúscul i sentir-lo alhora inesgotable. És també una posició de reacció envers la impassibilitat associada a la monotonia i no pas negant-la sinó assumint-la com un espai de contemplació, seguir l'itinerari del sol i copsar les cacofonies inesperades, experimentar la quietud en la respiració tan lenta dels objectes.
En la realització d'aquest treball pensava en l'equilibri dels contraris i com aquesta polaritat marca imperceptiblement moltes de les experiències quotidianes, com valorar, de l'hivern, els dies assolellats, de l'estiu les nits refrescants, i de l'horitzó inabastable, la tanca que el dibuixa a petita escala, com indicis que ens orienten per les vores del dia.
La pintura converteix la matèria en una metàfora de les sensacions.
