Joan Orriols. Foto: Albert Alemany

Joan Orriols conviu amb les ànimes. Les espia en les nits solitàries de les Guilleries i en busca les traces en els capteniments dels vius. Després les estampa en els seus dibuixos al carbó i les converteix en protagonistes del seu nou llibre, del qual fins i tot n'han conquerit el títol: Ànimes.

Quan ha passat poc més d'un any d'ençà l'aparició de Certeses i somnis, la seva òpera prima, escrita en clau quasi-poètica, Orriols ha fet ara el pas cap a la prosa literària amb un nou treball que edita Viena Edicions, amb pròleg de Ramon Cotrina, component del l'històric Grup de Vic.

El llibre constitueix un aprofundiment en les temàtiques que l'autor ja va apuntar en Certeses i somnis: els viatges, les Guilleries, la vida interior i la mirada crítica sobre el present i el destí de la Humanitat. Tanmateix, l'elecció decidida per un estil de relat i anàlisi constitueixen un salt qualitatiu que ha servit per posar de manifest una capacitat descriptiva i una punyent força d'evocació de sentiments que han despertat vives emocions en algunes de les persones que ja l'han llegit. 

Els textos són presentats en forma de recull d'escrits curts sense cap classificació per temàtiques, "per tal de sorprendre al girar cada full", segons explica l'autor. En destaquen les descripcions de personatges de les Guilleries, molts d'ells ja traspassats, i que gràcies a la ploma d'Orriols hauran estat rescatats de l'oblit al qual els condemnaven unes vides tan anònimes com sofertes. Unes vides, però, que contenien les dosis de grandesa humana necessàries com perquè la seva immortalitat literària quedi ben justificada.

"Vull escriure sobre el temps i la felicitat -confessa Nan Orriols-, perquè només disposar del propi temps ens pot donar la felicitat. I vull denunciar que quan comprem coses a terminis i fem hipoteques, estem regalant el nostre temps al venedor".

Al pròleg, Cotrina assenyala que "potser costa de veure-hi l'esperança quan l'autor repeteix en més d'un lloc que la vida no té transcendència, que el món (vull dir els homes) està condemnat a la desaparició imminent, però fixa't que al mateix temps fa una crida a tots els joves (...) perquè estimin els instants que viuen, perquè lluitin per la llibertat, perquè s'enamorin del seu poble".

Efectivament, a tall de contrapunt de la malenconia que  traspuen moltes pàgines del llibre, Orriols el remata amb una crida a l'esperança, que entén com obligada després de veure la gran manifestació independentista de l'Onze de Setembre de 2012, i que li obre unes benvingudes escletxes d'esperança. I de lluita, com la Maria de Can Burjada -una venerable veïna de l'autor- que lluita a cops d'escombra contra l'àliga depredadora que se li vol endur una gallina cel enllà. "Totes les generacions tenen dret a l'esperança -ens puntualitza Orriols- i seria un acte de prepotència voler negar-ho. Jo no escric des del pessimisme sinó des del que observo al món. Si l'espècie humana s'acaba, no serà cap tragèdia, potser fins i tot seria bo".

La presentació del llibre estarà a càrrec d'un conegut pastor de Riudaura, a la Garrotxa, que també fa concerts d'acordió pel món: "He buscat una persona que formi part del món rural, que és un món intel·ligent però inexistent perquè el que no passa a Barcelona, no existeix a Catalunya.". La cita és al Casino de Vic el 13 de desembre, el dia de Santa Llúcia, patrona i protectora dels oficis que requereixen bona vista i mirada atenta, com les cosidores. Es tractarà d'una al·legoria a la mirada còsmica -sobre el planeta i sobre les ànimes humanes- que s'ha proposat Orriols?