L’organització Capital de la Cultura Catalana desenvolupa la campanya d’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Al web d’aquesta entitat hi ha tota la informació per a fer propostes de candidatura, les quals es poden presentar fins el 15 d’abril d’enguany.
El patrimoni immaterial es defineix, segons la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural.
La Festa del Serpent de Manlleu
La representació de la Festa del Serpent de Manlleu és el resultat d’una suma de col•laboracions. L’espectacle compta amb la participació de desenes de veïns de Manlleu i de set entitats: el Teatre Centre, els Diables, els Ocellets del Ter, les Mares Món, els Nyerros, els Tabalers i els Geganters.
Tots ells converteixen Manlleu en un gran escenari embolcallat de música, petards i animació per recrear la llegenda d’una bèstia de grans dimensions que protagonitza la persecució d’un grup de joves per recuperar el seu tresor, un diamant. Aquesta persecució, que discorre pels carrers de Baix Vila, culmina a la plaça Fra Bernadí amb la mort del Serpent, víctima de l’enginy dels joves.
El muntatge incorpora petites novetats a cada edició. L’any passat, per exemple, es va fer una escenografia davant del Museu Industrial del Ter amb imatges del Manlleu de principis del segle XX i s’hi va incorporar, també, una il•luminació especial.
En aquest espai s’hi produeix la primera trobada, recreada en un espectacle teatral, entre el Serpent, que acaba de creuar el riu, i la gent de Manlleu. I s’inicia la persecució. L’itinerari també ha variat. Abans, resseguia el passeig del Ter, enfilava el passeig de Sant Joan i es dirigia cap a la plaça pel carrer Sant Jordi. Ara, la rua continua passeig de Sant Joan amunt i passa per les Tres Creus abans d’entrar a la plaça pel carrer Mossèn Guardiet. Això dóna més temps als espectadors per arribar a la plaça abans del desenllaç final, que també estrena ubicació.
La capital cultural catalana
La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011.
Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. A més de l’actual sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra, ha desenvolupat en el passat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya i entorn els personatges que més han influït en la cultura europea.
