La fira va ser inaugurada per l'alcalde de l'Esquirol, Josep Mas; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; Kurt Diemberger, president d'honor de la fira; i Ernest Gutierrez, representants dels Amics dels Cingles del Collsacabra. Tots ells van fer èmfasis en l'oportunitat que donava la fira per tal de divulgar els llibres de natura i muntanya en un indret essencialment muntanyenc, com és el Collsacabra, així com la importància en el tema entorn al qual gira aquesta sisena edició sobre  el canvi climàtic, tema d'evident actualitat.

 

A banda de les nombroses activitats de lleure complementàries i la varietat d'editorials i llibreries especialitzades en els llibres de muntanya, la fira ha posat a l'abast un gran ventall de presentacions de les novetats publicades així com el debat amb destacats especialistes en les conferències.

 

Les presentacions que es van realitzar durant el dissabte van anar a càrrec de Jordi Laparra, autor de la guia "Pedals de foc"; Cristina Reyes presentant "Una aventura llamada Tepuy"; "El séptimo sentido" de Kurt Diemberg; "Diario de un viatge" presentat per Xavier Molins i Carme Garratgé; "Els tres monts" presentat per les institucions vinculades en el projecte; presentat per Jordi Gumí, Belinda Parris i Terry Parris, "Diari de Natura"; i finalment es va presentar "120 Grans arbres del Pirineu català i andorrà" i "La Mola. Persones i camins, 25 rutes per arribar al cim".

 

La tarda de dissabte engegava amb la conferència dedicada al canvi climàtic a Catalunya que anava a càrrec del Dr. Josep Enric Llebot, catedràtic de física condensada del departament de física de la UAB, i el Dr. Josep Calbó i Angrill, professor titular del departament de física de la UDG.

 

El Dr. Josep Enric Llebot va realitzar un anàlisis de la visió que havien anat donant al llarg dels anys diferents estudiosos del tema. Des de les primeres preguntes que es generaven els estudiosos del segle XVIII, donant com a resposta única el diluvi universal; passant per les hipòtesis de Charles Lyeli  i Horace-Benedit de Saussure, i entrant al segle XIX amb Joseph Fourier, estudiós de l'atmosfera des d'un punt de vista tèrmic, o John Tyndall qüestionant la teoria de l'anterior, entre d'altres.

 

Va reflexionar també la importància dels registres documentals d'anàlisi de diferents pintures o gravats com per exemple un paisatge nevat holandès de P. Breuge (1565), el qual oferia una visió ben diferent a les nevades actuals; l'anàlisi de documents de gremis concrets, o les anàlisis dels anells dels arbres per estudiar les èpoques de pluja; els anàlisis del comportament de les plantes, etc, són clau per comparar el comportament climàtic amb el pas del temps.

 

Per altra banda el Dr. Josep Calbó va mostrar diferents maneres per estudiar com saber el clima del futur i fer-ne les previsions més fiables. Actualment la utilització d'eines de càlcul que analitzen el comportament de l'atmosfera és clau per a realitzar-ne previsions futures. Aquests càlculs elaboren una simulació del món real, creant diferents escenaris d'emissors, és a dir diferents possibilitats d'un futur. També s'està treballant per regionalitzar aquests estudis i d'una visió generalista del planeta així podent realitzar una visió concreta.  Aquestes projeccions però, variaran cap al 2040, ja que el canvi climàtic dels propers 20 anys serà conseqüència del que s'ha estat fent fins ara, així com el  nostre comportament actual produirà els canvis que es viuran d'aquí 40 anys.

 

Un dels èxits absoluts d'aquesta edició de la Fira del Llibre de Muntanya va ser la conferència sobre la darrera publicació: "El Setè Sentit: viure entre 0 i 8.000 metres", a càrrec del seu autor Kurt Diemberger, president d'honor d'aquesta edició. Degut al nombrós públic present en la conferència, l'organització va oferir una nova sessió de la presentació, començant la primera en l'horari previst i realitzant un altre passi per al nombrós públic que estava a l'espera. Durant la mostra de les imatges, Diemberger va anar reflexionant sobre la passió per l'escalada, els esperits de l'aire existents darrera de cada muntanya i sobre el setè sentit que influeix en decidir seguir endavant o retirar-se. Va recordar amics i companys, com Hermann Buhl, així com la seva esposa que no van aconseguir finalitzar l'ascensió del K2, quedant tant sols dos supervivents de l'expedició. Diemberger, va omplir les imatges amb nombroses reflexions entre les quals destaquen: "La vida és una, i cadascú vol realitzar els propis somnis; després només un mateix sap si ho has fet bé o malament". Va mostrar imatges del Broad Peak realitzat el juny de 1957, i el Dhaulagiri el maig de 1969.

 

Durant la mitja part, va signar els llibres adquirits per els seus seguidors i admiradors fins a esgotar tots els volums exposats a la venta en aquesta edició de la Fira del Llibre de Muntanya.

 

El diumenge, començava amb la cursa d'orientació, puntuable per a la Copa Catalana de Curses de la FCOG, organitzada per la Unió Excursionista de Vic.

 

Al matí es va realitzar una taula rodona, moderada pel periodista Antoni Bassas,  sobre "El Canvi Climàtic i el futur de les activitats de muntanya", intervenint Jaume Bonaventura, gerent d'ACNA; Joaquim  Alzina, gerent de l'ACEM; Lourdes Freixa, cap del Servei d'Acció Comarcal de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; i Símon Elías, guia d'alta muntanya i director de l'equip de Joves Alpinistes de la FEDME.

 

Partint de l'evident canvi climàtic, palpable en els nostres dies, van reflexionar sobre l'estat i el futur de les estacions d'esquí catalanes sovint creades com a pretext per a fomentar l'edificació i així nombrosos serveis per ajudar a l'autofinançament; l'actitud i el compromís de les administracions públiques; o per altra banda es va valorar la possibilitat de potenciar la figura del guia de muntanya podent oferir altres activitats de muntanya no relacionades amb la neu i així potenciant un turisme de qualitat. El debat va ser enriquidor i amè, donant lloc a nombroses aportacions del públic i així potenciant el caràcter de taula rodona amb el què s'havia configurat l'acte.