Una part de la presentació de l'equip Matx de lo mismo. Foto: Lliga de Matx d'Impro de Vic De la paret, n’apareix el que fins ara havia estat una porta secreta i els jugadors surten al terreny de joc. Rodegen el públic, a qui xoquen les mans. Motivació mode on i por al ridícul mode off. “Som els fabulosos Matxos i Mamelles, venim des de Centelles... fins a Vic”. L’equip de les samarretes grogues es presenta amb aquest càntic calcat al d’uns famosos ninges amb closca. Els taradellencs i vigatans Matx de lo mismo, l’equip blanc, opten per tustar-se el pit mentre fan uns mmmh idèntics als d’El lobo de Wall Street. L’àrbitre ja ens havia avisat abans de presentar-los: “Això és un joc-espectacle amb unes regles esportives”.
No és estrany, doncs, que el camp sigui l’escenari de l’Espai de Teatre i Cinema de Vic i que l’espectacle (o el partit) s’anomeni matx d’improvisació. L’alineació és de cinc jugadors i l’objectiu, improvisar escenes teatrals segons el tema proposat per l’àrbitre i disposant de molt pocs minuts de preparació. El guanyador? A les mans del públic, depenent de si vota amb la targeta blanca o bé decideix premiar als grocs. Aquesta ja és la segona lliga de matx d’improvisació d’Osona, una proposta diferent i divertida per als diumenges a la tarda que ha arribat directament del Canadà dels anys 70.
El pedagog Georges Laferrière la va introduir al postgrau de pedagogia teatral de l’Institut del Teatre de Vic. “Laferrière explica la faula que al Canadà queden als pubs per veure hoquei, com aquí amb el futbol, i un dia a la mitja part uns actors van començar a fer el matx, amb unes regles que tenien a veure amb l’hoquei. Al final, la gent hi anava més pel matx que per l’hoquei”. Així ho explica abans del partit Jordi Arqués, que és actor i professor de l’institut del teatre vigatà. També va ser un d'aquells estudiants del postgrau a qui el matx els va cridar l’atenció i van decidir crear la lliga.
Llegiu la resta del reportatge i vegeu vídeo, al diari cultural Catorze.cat
