Un moment de la tertúlia. Foto: Osona.com 

El Fòrum de Debats va organitzar el passat divendres una tertúlia sobre el tema "Què és la maçoneria?" que va ser  introduïda per Jordi Farrerons, Gran Mestre de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. L’acte va tenir lloc al Cafè de l'Orfeó de Vic (Plaça Santa Cecília s/n.).

- Més informació

---------------
" A diferència de les sectes a la maçoneria és més difícil entrar que sortir"
Segons el Gran Mestre de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, el centellenc Jordi Farrerons
 
La llegenda urbana de l'insigne general Francuster va triomfar una vegada més desprès de més de 30 anys de la mort del dictador en la xerrada sobre la maçoneria. El públic que omplia la sala del Café de l'Orfeò encara s'imagina que la maçoneria és una organització obscurantista, on fan uns rituals que pels neòfits poden ser molt perillosos i a sobre amb tota probabilitat es mengen als nens. No és una secta, és l'antitesi de l'Opus Dei, no són els hare krisna i ni tan sols s'assemblen als testimonis de Jehovà. És molt més senzill i clar com veurem a continuació. **

El Gran Mestre de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, Jordi Farrerons, centellenc d'adopció des de fa més de 20 anys i cerverí de naixement, amb un toc planer i directe, va anar desgranant que és, que no és i la història de la maçoneria avui dia a Espanya i Catalunya. La tertúlia i posterior animat debat seguit per una seixantena d'assistents es va portar a terme el passat divendres 26 de febrer i una vegada més va ser un encert del Fòrum de Debats.

El Gran Mestre va esmentar entre d'altres característiques de la organització que és interclassista, amb costums democràtiques, amb un mètode de creixement personal, lliure i que vol fer reflexionar sobre un mateix, és compatible amb tot tipus de negoci, és una societat iniciàtica, no imposa ideologia, no dona consignes, et fa viure com un ciutadà exemplar, no admet menors, no té una direcció espiritual, és una societat de pensament, és la arquitectura simbòlica dels antics picapedrers de les catedrals del segle XVI que es van millorant en la seva professió i construcció mentre la van fent. Els maçons actuals no construeixen edificis sinó que  fan construccions espirituals. 

La maçoneria es divideix en tres períodes històrics: l’operativa del XIII al XVI, l’acceptada del XVII al XVIII i l’especulativa del 1717 fins als nostres dies. Les lògies més antigues i amb més importància són les de Londres amb més de 300 anys continuats d'activitat i la de París, amb 275.

La organització es divideix en tres nivells: aprenent, company i mestre. Entre els personatges coneguts que han estat maçons cal destacar entre d'altres gent coneguda com Garibaldi, Allende, Montilla, Sanmartin, Benito Juarez, Simon Bolívar, Agustí Centelles, la filla d'Ildefons Cerdà i coneguda arpista Clotilde Cerdà, etc. I cal destacar que la cultura de la entitat apareix fins i tot a “La flauta màgica” on la música és d'una cerimònia maçònica.

La part més interessant tot i el to planer i pedagògic de les intervencions de Farrerons fou la intervenció del públic i sobretot algunes interpretacions restrictives a voler entendre els fets tal com els explicava el conferenciant. Com va deixar clar el Gran Mestre "no venem taules, venem valors, les costums dels maçons són democràtiques (respecten a les persones i a l'entorn), nosaltres som gent normal amb família, patim la crisi, no som secta, no hi ha gurú i la diferència bàsica amb una secta és que a la maçoneria costa més entrar que sortir”.

En temps de la dictadura feixista del general Franco van ser perseguits i exterminats i exiliats els 6.000 maçons existents a la península; als quals se’ls hi van obrir més de 80.000 expedients. Curiosament tant el germà Ramón com l'avi d'en Franco també van ser maçons i es parla de que al dictador no el van voler a dins la organització i per això es va agafar aquesta venjança personal. També pel feixista Franco aquesta organització era un reflex de l'antiespanya.

Estranyament, la maçoneria va tornar a entrar a Espanya amb la instal•lació de les primeres bases americanes com la de Rota a Cadis i van ser ells que van demanar poder tornar a organitzar-se.
El moviment a nivell més públic i general es va tornar a recuperar al 1979 i actualment al nostre país hi ha uns 3.500 seguidors, dels quals el 40% són dones.

A preguntes del públic també va sortir a la llum que el fracàs en la incorporació al moviment és d'un 30 a un 40% ja que hi ha aquest percentatge que no passa el filtre, és a dir,  es pensen que per formar-ne part obtindrien beneficis personals (com pot ocórrer en organitzacions de tots conegudes com l'Opus Dei). ****

Toni Carrasco

NOTES A PEU DE PÀGINA DE L'AUTOR

** Bé, de l’Opus Dei es pot dir que no és una secta, no són els hare krisna i ni tan sols s’assemblen als testimonis de Jehovà. Són catòlics normals i corrents, que cerquen trobar Déu i servir els altres a través de les coses de cada dia, de la vida corrent.

**** A l’Opus Dei, precisament, passa tot el contrari: que tot aquell que es pugui atansar pensant obtenir beneficis personals materials marxa, perquè l’únic que troba és la invitació a una vida cristiana més exigent, a una assistència assídua a Missa, i a un compromís per servir als altres a través del propi treball.
Bé, històricament en ocasions s’han intentat paral·lelismes entre la maçoneria i l’Opus Dei. El cert és que hi ha diferències essencials en diversos ordres, començant pel fet que ser maçó no és compatible amb ser catòlic, que és el que són tots els fidels de la Prelatura. I, d’altra banda, tots els fidels de l’Opus Dei ho porten sense amagar-se’n.