Vilalta va col·laborar en els treballs sobre finançament del nou Estatut, i creu que en l'actual sistema aspectes com l'educació i la sanitat no estan 'ben resolts'. La professora de la UB diu que actualment el país és 'molt solidari' i que això fa que algunes comunitats que reben aportació acabin tenint 'més recursos per habitant' que Catalunya. Vilalta, que és de Manlleu, va pronunciar aquest dimecres el vespre el pregó de la Festa Major del seu poble.
Segons les dades facilitades per Vilalta en el seu pregó, el Govern destina actualment 1.933 euros per cada ciutadà mentre que comunitats beneficiaries dels mecanismes de solidaritat tenen una capacitat fiscal que pot arribar 2.525 euros per ciutadà. Per la professora de la UB, aquesta situació no és bona 'ni per el que rep ni per el que dóna'.
Per a Vilalta, els catalans en el nou Estatut han deixat clar que no volen deixar de ser solidaris però sí que ho volen fer 'sense posar en perill el seu creixement'. Per la especialista en hisenda pública, l'Estatut és una bona eina per aconseguir aquesta millora en el finançament i cal treballar perquè 'es compleixi'.
Respecte al finançament dels municipis, la professora Vilalta assegura que són les 'Ventafocs' tot i ser un govern com 'qualsevol altre'. Actualment els ajuntaments estan prestant serveis de 'vital importància' tot i que la llei 'no els obliga'. Per a Maite Vilalta cal una reforma urgent en el repartiment dels recursos entre les diferents administracions i en aquest sentit assenyala que el nou Estatut fa aquest reconeixement perquè els municipis són 'vitals' per un país com Catalunya.
En el seu pregó de Festa Major, Vilalta també va fer referència a la seva condició de dona i manlleuenca. L'especialista en finançament públic va destacar la importància de la generació de la seva mare que anava de 'la fàbrica a casa'. Posteriorment va recordar la generació dels 60 que va viure el boom demogràfic, el Seat 600 o els immigrants del sud de la península. Per Vilalta aquella dècada cal recordar-la com la 'del creixement econòmic' però també com la de la falta de 'llibertats i democràcia.
L'actual etapa és la que en les dones han començat a entrar en llocs de decisió tot i que no es fa amb 'igualtat de condicions'. Per a Vilalta, Manlleu ha estat un poble d'acollida que ha sabut integrar les diferents onades migratòries. Aquest fet ha ser considerat com un 'orgull'.
En la igualtat entre homes i dones, la integració de nouvinguts procedents d'altres països no ha de suposar segons Vilalta fer cap 'pas enrere' malgrat la diferència cultural i idiomàtica. L'actual etapa és la que en les dones han començat a entrar en llocs de decisió tot i que no es fa amb 'igualtat de condicions'.
Per Vilalta, Manlleu ha estat un poble d'acollida que ha sabut integrar les diferents onades migratòries. Aquest fet ha ser considerat com un 'orgull'. En la igualtat entre homes i dones, la integració de nouvinguts procedents d'altres països no ha de suposar segons Vilalta fer cap 'pas enrere' malgrat la diferència cultural i idiomàtica. (Marc Riera /ACN)
