Els carbasses van viatjar en TGV des de Figueres fins a Paris el dissabte i van tornar de la mateixa manera l’endemà. El vespre del dissabte, i ja a la ciutat del Sena, van oferir un taller-assaig de castells a la Cité Universitaire on van realitzar un 5 de 6 i un 4 de 7 net, a més d’assajar algunes pinyes a realitzar en l’actuació de l’endemà, com el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb agulla. Després del taller, els de la camisa taronja van ser convidats a sopar i posteriorment es desplaçaren en massa fins a l’emblemàtica Torre Eiffel on van descarregar un parell de pilars de 4 amb la torre de fons i, més tard, un nou pilar de 4 just a sota de la construcció.
L’endemà, la pluja no va ser obstacle per tal que es desenvolupés tota l’activitat institucional organitzada a Paris en motiu de la Diada Nacional, i que s’ubicà al centre de la ciutat, just al costat del Museu del Louvre. Els Sagals, com a convidats excepcionals, posaren el punt d’emoció i espectacularitat a l’esdeveniment.
Així doncs, començaren amb un pilar de 4 caminat que travessà la Place du Palais Royal. La pluja si que condicionà però, el programa de castells plantejat pels Sagals, com també el rigorós tempo de tota la cerimònia. Així doncs, es descartaren el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb agulla per tal d’assegurar l’actuació i es descarregaren sense problemes el 4 de 7 i el 3 de 7. El primer amb castellers menys habituals al tronc i el segon clarament encarat a un futur 3 de 8.
També hi hagué un moment de record per a les víctimes de Nova York de fa 10 anys en l’atemptat de les Torres Bessones al fer-se un pilar de dol en que l’anxaneta lluí una bandereta catalana i una nord-americana.
L’himne de Catalunya, El cant dels Segadors (a un baix volum pèssim), va acabar d’arrodonir l’acte que els Sagals clausuraren amb un vano de 5, és a dir, un pilar de cinc secundat per dos pilars de 4.
Tota la informació de la Diada Nacional a París
