A Sant Julià de Vilatorta, Pasqua Florida és sinònim de la cantada de les Caramelles del Roser, un fenomen que es dona al poble des del 1590 fruit de la voluntat col·lectiva per preservar la tradició. Cultura popular arrelada al municipi que ha arribat fins als nostres dies, un orgull pels vilatortins i les vilatortines que, any rere any i generació rere generació, el Diumenge Sant es desperten amb la solemnitat dels cantaires i els goigs del Roser de fons, sons que forma part de la memòria col·lectiva del municipi.
A Sant Julià la primavera reneix de joia el matí del Diumenge Sant. Amb el pas pausat dels cantaires abillats amb les capes llargues, els barrets de copa i els bordons entonant estrofa rere estrofa, només interromputs pel color i l'harmonia de les notes de la banda de músics.
Aquest 2026, la celebració tindrà lloc el diumenge 5 d'abril i arrencarà davant de l'Ajuntament de Sant Julià a les nou del matí; el passant recorrerà tot el poble: carrer de la Mercè, era d'en Buxó, avinguda de Sant Llorenç, carrer de Jesús, carrer del Perer, carrer de n'Anna Xica, carrer del Montseny, carrer de Jesús, plaça Major, carrer del Pont, carrer del Rector Roca, avinguda de Montserrat, carrer de la Font, avinguda de Sant Jordi, carrer del Centre, carrer del Matagalls, carrer del Coll de Romagats, carrer del Centre, avinguda de Montserrat, carrer de Núria, carrer dels Marquesos de Vilallonga, carrer de Balmes i carrer de Sant Roc. A les dotze del migdia tindrà lloc el final del passant i la cantada conjunta amb les Caramelles Infantils davant del consistori; a un quart de dues hi haurà la cantada dins l'església de Sant Julià després de la missa de Pasqua i a tres quarts de dues la cantada de Adéu siau i sorteig de la mona de Pasqua davant de l'església.
Novetats del 2026
Enguany, les Caramelles del Roser recuperen algunes composicions com La lluna brilla hermosa (1947), escrita per Manuel Suñé i Cervian, amb lletra de Josep Suñé i Bonan i arranjada el 1992 per Manel Suñé i Riera.
També s'estrenarà la nova orquestració Ja és arribada (1987), escrita per Sebastià Bardolet amb música i lletra de Manel Balasch; Afanys de confraria (2003), també de Manel Balasch, amb lletra d'Anton Carrera i harmonització de Santi Riera; Sant Llorenç del Munt (2014), amb música de Santi Riera i lletra d'Anton Carrera.
Històriques Caramelles del Roser
L'any 2015, les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta commemoraven el 425è aniversari i, aquell mateix any, el Govern de la Generalitat de Catalunya les va declarar Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. El 2016, van rebre la Creu de Sant Jordi de la mà de Carles Puigdemont, aleshores president de la Generalitat.
El glossari de les Caramelles del Roser
- Confrare: membre de la confraria del Roser, normalment músic, cantaire, portaestendard o cistellaire.
- Camellaire: tradicionalment a Sant julià s'abreviava el mot caramellaire en la forma camellaire. Així ho recullen moltes caramelles i encara ho utilitzen alguns confrares.
- Verra: contrabaix.
- Bordons: bastons llargs que porten els confrares amb un origen desconegut. N'hi ha que provenen molt probablement de finals del segle XIX -en concret els que porten els caps de fila-, però la major part es van fer a finals dels anys 70 del segle XX, quan la tradició va tenir un moment de renaixença. D'aquesta època són també les capes i els barrets que encara ara fem servir. El 2025 es van renovar els bordons amb l'objectiu d'igualar-ne el tornejat, canviar l'estampa de la verge del Roser i la pintura per un acabat amb vernís i pa d'or.
- Cistellaire: a la confraria del Roser, els cistellaires són les nenes i els nens que passen per les cases a demanar la voluntat. Sempre hi ha un parell d'adults que porten els cistells penjats a una perxa per tal que els veïns puguin col·laborar amb l'entitat des del balcó.
- Goigs del Roser: el cant originari i central de la festivitat vilatortina transmès oralment des del segle XVI.
