Per Jan Grau, en una societat que tendeix al consum, la participació i el joc comunitari “espanta les autoritats”. Grau considera que a les autoritats europees els importa “ben poc” el que passa “en aquest racó de la mediterrània”.
Per Jan Grau, la principal virtut de la revetlla de Sant Joan és que no té només “un únic sentit” sinó que és una festa permeable que pot agafar el sentit que “li vol donar cadascú”. Grau considera que aquell a qui no agraden els petards o la música pot fer la festa menjant “una mica de coca” o bevent “una mica” de cava o que qui rondina pels petards està fent “la contrafesta” fet que també “te sentit” per viure la vetllada. Per Jan Grau, la gràcia d'aquest festa és similar a Sant Jordi que tothom la fa “perquè vol” però considera que en el cas de Sant Jordi “és més consum” mentre que Sant Joan és “més espontània”.
L'especialista en cultura popular i tradicional diu que la vertadera essència de les revetlles està en fer fogueres als barris fet que “aquí s'ha perdut”. Ara assegura que la majoria dels pobles han optat per fer una única “macrorevetlla” centralitzada que es converteix en la única opció de celebració. Per Grau aquest fet tant poc espontani és “una fal•làcia tant gran” com pot ser anar a fer la celebració en una terrassa o discoteca d'estiu. Per Grau, l'essència de Sant Joan és que sigui “a l'aire lliure” i que no sigui només una revetlla particular d'amics sinó “oberta als vincles entre tothom de la comunitat”.
En paraules de Jan Grau, el fet que la coca sigui un menjar comú on “cadascú n'agafa el seu tros” demostra l'esperit de compartir d'aquesta festa que vol celebrar el solstici d'estiu. Aquest especialista diu que Sant Joan és una festa que a partir d'uns elements comuns tothom celebra “com vol i amb qui vol” fet que fa que pugui ser “intergeneracional, pública, íntima, disbauxada, reflexiva, ballable, etílica...”
