El president de l'IEC, Salvador Giner, acompanyat dels comissaris i el president de la Secció Flològica, Joan Martí i Castell, han presentat aquest dijous els actes per commemorar la mort de Maria Àngels Anglada, que va ser el 23 d'abril de 1999 a Figueres. A més de l'exposició sobre la seva vida i obra, se celebrarà una taula rodona sobre la vinculació de l'escriptora amb l'acadèmia catalana i una cantata infantil el dia de Sant Jordi a l'IEC.
Per damunt de tot, Maria Àngels Anglada era poeta, ja que en totes les seves obres “sempre hi ha poesia”, entesa com la utilització “precisa de cada mot”, explicava Mariàngela Vilallonga. Un fet que s'ha volgut plasmar amb la inclusió dels seus primers versos, escrits entre els nou i els tretze anys per regalar a la família, i mostren “la nena que juga a ser poeta”, segons Lluís Rius.
Amb continuïtat cronològica, la mostra aglutina textos i fotografies, algunes inèdites procedents de l'arxiu familiar; una branca de marduix collit per l'autora a Mitilene, l'illa grega de Lesbos; una ploma que li va regalar el seu marit; documentació relativa a la seva obra més coneguda, “El violí d'Auschwitz", entre la que hi ha una fotografia amb Jacques Stroumsa, un violinista jueu que sembla tret de la seva novel•la.
El poema “Els aiguamolls”, que resumeix la seva implicació per salvar els aiguamolls de l'Empordà d'un projecte urbanístic, ha portat la directora de la càtedra a remarcar la seva vinculació amb el món. “No es queda en la superfície”, és una escriptora amb una gran “profunditat”, ha afegit.
El director de la Secció Filològica de l'IEC, Joan Martí i Castell, ha explicat que la seva feina va ser crucial al capdavant d'aquesta secció de l'acadèmia catalana i ha lamentat que la seva obra, “d'una excel•lència indiscutible”, no tingui el reconeixement que es mereix, en part per no haver viscut a Barcelona i per ser dona per no ser una escriptora avesada a les relacions socials.
