
Montserrat Caballé, una de les sopranos més significatives del panorama musical actual, inaugurarà la temporada del teatre Atlàntida de Vic, el proper 5 d’octubre. Ho farà amb la col·laboració de la soprano Montserrat Martí, la seva filla, i amb l’acompanyament al piano de Manuel Burgueras. La diva oferirà un concert amb algunes de les àries més destacades del segle XIX, d’autors com Rossini, Donizetti, Gounod, Puccini, Bizet i Toldrà, entre d’altres.
- En aquest concert, vostè celebrarà el cinquantenari del seu debut a l’òpera. Serà especial?
- Sí, clar. Tot i que els 50 anys són del meu debut al Liceu. Sis anys abans ja vaig cantar al teatre de Reus.
- A més, tindrà la seva filla al costat. ¿Tenen una compenetració especial o és la mateixa que amb la resta de cantants amb qui ha compartit escenari?
- Ens compenetrem molt bé. Ella viu els personatges com els visc jo. Ens han reclamat a molts escenaris d’Europa.
- El resultat és molt bo... diuen els experts.
- Les dues veus i les dues vibracions estan molt ben acoblades. Uns metges d’Alemanya ens van visitar i van arribar a la conclusió que tenim els mateixos decibels. I quan dues veus diferents tenen els mateixos decibels sonen molt bé. Vaja, això diuen... jo no la sento a ella quan canto [riu].
- En quin dels personatges operístics que ha interpretat al llarg de la seva carrera s’ha sentit més identificada?
- N’haig de triar un de 132? No puc! Tots els personatges que he interpretat me’ls he estimat de la mateixa manera.
- La majoria d’àries que interpretarà a Vic són molt conegudes i segur que les ha fet un munt de vegades. N’hi ha alguna que encara li provoqui una emoció especial?
- Són totes molt boniques, amb compositors molt especials i diferents.
- A Vic s’han venut les entrades a un ritme molt alt. El concert ja està pràcticament ple. Què li diria a un públic com l’osonenc, no massa acostumat a l’òpera, perquè vingués a l’Atlàntida?
- Que em faria molta il·lusió que hi fossin. Les obres del concert estan cronològicament molt ben posades. Rossini, Puccini, Bizet... es pot veure l’evolució musical dels compositors a través del segle XIX.
- ¿Creu que ha estat prou reconeguda al seu país, o li ha estat més difícil que la resta de públic europeu?
- També em considero reconeguda al meu país, però sempre he cantat més a fora per qüestió de contractes. És molt diferent que t’ofereixin una òpera amb dues o tres funcions, que un contracte amb el Metropolitan de Nova York per 10 anys, amb obres de 10 funcions per temporada.

- Sí.
- Per què?
- Suposo que qui ho havia de fer no ho ha fet.
- Però, els autors catalans – i la música catalana- estan al mateix nivell de qualitat de la resta del repertori?
- Evidentment. Jo vaig oferir un concert a Berlin només amb compositors catalans i va anar molt bé.
- Aquesta petita gira per teatres catalans, ¿es pot interpretar com un comiat, o és que simplement li venia de gust tornar a sentir el públic “proper”?
- De cap manera. No és cap comiat. M’ho van proposar i jo no tinc cap inconvenient en cantar en català. I vaig venir a Catalunya a fer el mateix que estava fent a Suïssa.
------------------------
Dades d’interès
Compra d’entrades per al concert de Montserrat Caballé i Montserrat Martí
Informació del cicle de Grans Concerts 2012-2013 de l'Atlàntida
Tota la informació sobre la programació de l’Atlàntida