Dol al món artístic de Vic. L'escultor vigatà Josep Ricart ha mort aquest dimarts als 76 anys. Ricart va ser un dels grans artistes de la generació d'entre el 60 i principis dels 70 amb l'escultura com a especialitat però també conreant el dibuix la pintura i, sobretot, la docència.
Reconegut com un dels artistes catalans més sòlids, des que fa cinc dècades va mostrar públicament la seva obra per primera vegada, no va parar de treballar al taller i mostrar la seva obra en prop d’un centenar d’exposicions individuals i col·lectives arreu de Catalunya, però també a Madrid, Holanda, Tòquio o Roma, entre altres.
La poètica de Ricart estava molt arrelada a la natura. Fa uns anys, en un reportatge retrospectiu a Osona.cat explicava com l'havia influït en el seu procés creatiu: “A l’època final de l’art conceptual, a mitjans dels setanta, quan es valorava més el procés creatiu que no pas l’obra acabada, vaig caminar moltes hores pels voltants de Sant Pere de Torelló, on collia pedres de riu al Ges i al Fornés. I ara ja fa trenta anys que faig caminades a prop de la creu de Gurb, gaudint de l’entorn”.
L'escultor es va formar en diverses escoles. Durant la seva adolescència, la seva primera opció era aterrar a l’escola dels Salesians de Sarrià, però quan hi va arribar, el curs s'havia suspès perquè només hi havia un matriculat: ell mateix. En tot cas, va passar per l'escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, pels tallers del pintor Francesc Ferrando i l'escultor Josep Viladomat i també va estudiar l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de la UB.
Ricart, feia anys que convivia amb una leucèmia. "Fa pocs anys em trobava aïllat en una habitació de l’Hospital de Sant Pau, un lloc d’on no em podia moure. No tinc aprensió a parlar de la malaltia, però tampoc no hi vull donar una categoria excepcional. Tanmateix, durant uns anys el meu horari era ‘llit, llit i llit’”, recordava aleshores.