Oriol Broggi, en un moment de l'assaig. Foto: Adrià Costa

El Teatre l'Atlàntida de Vic ha estranat la temporada 2011-2012 aquest divendres, dia 30 de setembre (20:30 h), amb l'obra "Hamlet, en una nit d'estiu", dirigida per Oriol Broggi. Es tracta d'una experiència de teatre social amb finalitats integradores i que promou la participació d'usuaris dels serveis de salut mental de la Fundació Centre Mèdic i Psicopedagògic d'Osona i ho combina amb actors de primer nivell com Clara Segura. A la presentació hi assistirà el conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries.

El director de l'obra ha destacat que les persones amb problemes de salut mental que participen a l'espectacle es poden sentir "identificats" amb molts dels personatges de Shakespeare perquè "juguen amb els canvis d'identitat". El muntatge ha tingut una gran acollida i ja s'han esgotat les localitats. Osona.com ha parlat amb Oriol Broggi .

-Va ser difícil acceptar una proposta com la de l’Atlàntida de crear i dirigir una obra interpretada per persones amb problemes de salut mental? Què és el primer que li va passar pel cap?

- No, no va ser difícil. Vist des d’un punt de vista professional, arriba una proposta diferent, nova, extra-ordinària, que fa il•lusionar amb una nova cosa. No recordo gaire què em devia passar. Potser tenir la oportunitat de fer alguna cosa diferent, que em fes somniar. I fer alguna cosa nova per a uns nous espectadors.

-I després d’haver treballat uns quants mesos amb ells, com resumiria l’experiència?
-
Bona. Positiva, i agradable. Una mica estressant a vegades, però mai prou esgotadora per arribar a ser dolenta. Hem passat com un nuviatge.

- Vostè ja havia dirigit amb anterioritat obres de Shakespeare. En el muntatge que ara presenta hi ha elements de “Hamlet” i de “Somnis d’una nit d’estiu”? Què veurà el públic?

Una barreja d’escenes, on es parla de teatre, de com actuar, del que significa i cap a on es va. La veritat és que finalment n’ha quedat ben poca cosa de Shakespeare.

-Com ha afrontat la direcció d’aquest “experiment”, tenint en compte que els protagonistes tenien poca experiència teatral?

- Com amb totes les produccions, però amb més paciència, més ganes de explicar bé les coses, i no tanta ambició, sobretot per no fer sentir ningú malament.

-Què ha après del treball amb aquests actors amateurs?

- Sempre s’aprenen coses, i no sempre se sap el què. No res gaire especial o determinant. Potser podríem dir que he après a estar tranquil, a deixar fer, i buscar maneres noves de conduir. Allò que sembla normal, tot d’una pot canviar i passar a no ser-ho. Allò que creiem que és d’una manera, es pot mirar segons una altra realitat, i ser d’una altra manera. Per això he convidat en Sisa a participar en el projecte.

-Què en destaca del seu aprenentatge? Ha vist una evolució positiva en les seves actituds i en la manera de relacionar-se entre ells i amb els directors?

- Costa també de saber-ho. No en sé gaire de mirar-los, d’entendre les seves problemàtiques. És important recordar que la gent de teatre sabem de teatre, però en sabem necessàriament d’altres temes, encara que els poguem tocar en les nostres obres. No sabria parlar de la seva evolució, perquè tampoc m’hi he fixat gaire. Hem treballat, ens hem mirat als ulls, i hem aconseguit jutjar-nos poc. Va ser difícil, i els últims dies ha estat més fàcil, suposo que hem evolucionat tots cap a bé.

-Creu que n’estan satisfets del procés i del resultat final?

- Crec que molt. És un bon resultat, sobretot per a ells. I n’hem d’estar tots orgullosos. Del procés no cal dir-ho. Potser sempre hauríem d’estar-ne, però aquesta vegada més.

-I vostè?

- Jo també, m’incloïa a tots ells, amb les persones que alguna cosa els fa patir a la vida, però amb graus diferents.

-A més d’una dotzena d’actors i actrius de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, per l’escenari de l’Atlàntida passaran actors de primer nivell com Ramon Vila, Clara Segura, Xavier Boada o fins i tot músics com Jaume Sisa. Són peces claus d’aquest engranatge que és “Hamlet, en una nit d’estiu”?

- Són peces importants, sí. Quan un espectacle engega tot acaba sent important, perquè intervé directe en el llenguatge que es transmet. Els companys de professió que em coneixen i que han acceptat de venir a jugar una estona són basics en l’obra. Ajuden a donar un pes, i donen força.

-I ja per acabar, repetiria l’experiència?

- Sí, si me la proposen. Tampoc estan els temps per anar dient a coses que no. Cal estar atent i treballar molt. Cal repetir i tornar a fer- A més a més, m’ha encantat fer aquesta obra. Estic content i agraït.


Oriol Broggi, aquest dimarts a l'Altlàntida. Foto: Adrià Costa