Presentació del llibre Déu? Sóc jo d’Antoni Adell

Publicat el 08 de març de 2010 a les 20:26
Aquest dijous 11 de març (20:00 h), els Dijous de l’Òmnium Osona tornen a un dels seus espais clàssics, la Llibreria La Tralla de Vic. Com gairebé sempre que es presenten llibres, aquest espai tornarà a acollir un llibre d’assaig força particular que  ha editat La Busca Edicions. Es tracta de Déu? Sóc jo, d’Antoni Adell.  L'acte comptarà  amb la presència de l’editora de La Busca, Maria Lluïsa Pazos i del mateix autor. Presentarà l’acte Víctor Pallàs, vocal de lletres d’Òmnium Osona.

Adell, nascut al Baix Camp però resident a Barcelona, és un autor atípic. Treballador del sector de la banca i ara jubilat, sempre ha observat el món i el què passa al seu entorn detingudament. Per això mateix, també s’ha preocupat per l’ensenyament i l’educació de la joventut. Una màxima que va dir ja fa molts anys: «Un poble culte és fàcil de governar. Un poble inculte és fàcil de dominar». També es preocupa per l’ecologia sense demagògies. L’any 1953 ja va fer un estudi sobre l’energia eòlica com a substitució del petroli (no va prosperar. Li van dir que el vent no el cobrava ningú).

Es declara partidari de cercar solucions als problemes (no buscar culpables). I ara ha escrit aquest curiós assaig filosòfic. 

Quatre ratlles sobre el llibre:

Víctor Mora (autor d’El Capitán Trueno), al seu blog en fa un comentari. Posa entre altres coses: «L’autor, Antoni Adell, llicenciat amb psicologia a la Universitat de Barcelona diu que és “un llibre per a pensar”... No és poca cosa. Molts llibres tenen aquesta pretensió, pocs ho aconsegueixen. Déu? Sóc jo,  és dels que sí.»

L’autor ens diu a la contraportada:

«És un llibre divertit que parla de coses serioses. Tot seguit afegeix (divertit és el contrari d’avorrit, no pas de seriós):»

«Es tracta d’un diàleg entre dos amics que parlen, de forma amena i sense pors, de les coses que podem observar cada dia al nostre entorn».

És un llibre de 135 pàgines que es pot llegir en molt poca estona i de forma amena.

Víctor Mora acaba així  el seu comentari en el “blog”: «”Un llibre per a pensar”... Un llibre que un lector intel·ligent escollirà per a ell, o per algú més que s’ho mereixi. Poques pàgines per molta saviesa».