De les més de mil peces, entre aparells, llibres, revistes i catàlegs, que componen la col•lecció de Jaume Terricabras, s'ha fet una selecció dels objectes considerats més significatius a l'hora de poder mostrar l'evolució de la ràdio des de la primera emissió oficial d'EAJ-1 Ràdio Barcelona, el 14 de novembre de 1924 (naixement de la ràdio a Espanya), fins als anys 60.
DÈCADA DELS ANYS 20 ALS 30
A principis dels anys 20, van començar a sortir els aparells GALENES, els primers receptors de fonia, potser els més populars i a la vegada els més significatius i simpàtics, la majoria dels quals van ser muntats per electricistes i per afeccionats. Encara no hi havia radiotècnics.
DÈCADA DELS ANYS 30 I 40
La ràdio es va consolidant com a mitjà de comunicació i, de mica en mica, va guanyant terreny amb l'ajut de la VÀLVULA TERMOIÒNICA O LÀMPADA. Apareixen dissenys molt diversos com d'Art Deó i es comença a considerar l'aparell de ràdio com un electrodomèstic més de la casa, fins que va passar a formar part de la vida familiar.
DÈCADA DELS ANYS 40 ALS 50
En aquests anys neix la FREQÜÈNCIA MODULADA, que permet millorar la qualitat de les emissions i també apareixen nous materials que permeten fer els receptors més vistosos i més lleugers per adaptar-los a diverses aplicacions comercials, com és el cas de la RÀDIO INTERFON.
DÈCADA DELS ANYS 50 ALS 60
Comença l'era de la miniaturització amb els primers radiotransistors de butxaca d'importació japonesa i americana. Espanya, per fer front a aquesta forta competència, comença a fabricar els famosos PERIQUITOS I PULGARCITOS, amb caixa de plàstic de colors i amb vàlvules miniatura, cosa que els mestresses de casa van agrair moltíssim.
L’exposició estarà oberta fins al 4 de maig.
